Malditos Bastardos: Està Tarantino madurant?
Octubre 28
Després de la, per a mi, decebedora "Death Proof" Tarantino torna a les pantalles amb "Malditos Bastardos", traducció bastant correcta de "Inglourious Basterds".
Tenia curiositat per saber si es seguiria complint la seva regla, iniciada amb Pulp Fiction de: "després de pel · li molt bona, pel · li decebedor" (que s'ha complert en les seves últimes quatre).
Així, Pulp Fiction és genial, Jackie Brown bastant fluixa, Kill Bill, torna a ser genial (aquí no distingeixo entre les dues parts, doncs aquesta va ser una decisió dels productors en veure la durada original), i Death Proof, com ja he dit dolenta, de manera que si la regla es complia, aquesta havia de tornar a ser bona.
Els bastards tenien bona pinta, ja que una colla de jueus a la França ocupada intentant caçar nazis, capitanejats per Brad Pitt, prometia bastant.
Després de veure-la, tot i que penso que podria haver donat més de si, crec que és una peli de les de segon nivell de Tarantino (juntament amb Reservoir), sense arribar als nivells de "Pulp", o "Kill Bill", que per mi són mítiques.
La peli comença per capítols, un bon símptoma. En el primer veiem a un dels personatges principals, el coronel Landa, principal responsable de la caça de jueus a França. El personatge és interpretat magistralment per l'actor alemany Christoph Waltz , tant que arriba a eclipsar al mateix Pitt. Landa és un coronel refinat, i aparentment inofensiu, encara que només en la forma, ja que la seva crueltat interior ens sorprendrà
En una seqüència d'interrogatori magistral, de gran intensitat, (recorda a l'enfrontament Hopper-Walken d'Amor a Quemarropa, el guió és també de Tarantino), aquest mostra els seus mètodes amb un pagès francès acusat de donar aixopluc a jueus.
Posteriorment se'ns presenta als bastards, un batalló de jueus que capitanejats per Pitt seran un esquadró infiltrat per causar el terror entre les línies alemanyes. Els seus mètodes són bastant menys refinats que els del coronel alemany. De fet, Brad Pitt, el tinent Aldo Reine assenyala com a objectiu al seu escamot que li aconsegueixin 100 cabelleres de nazis cada un. El mateix Pitt és l'encarregat de tallar les cavalleres, al més pur estil Apache, i de deixar el seu "segell personal" en els supervivents. Als bastards no els agrada deixar més que els supervivents mínims, perquè les seves aventures arribin a oïdes del mateix Hitler. En una d'aquestes emboscades aquesta l'escena de "El Ós Jueu", Tarantino en estat pur.
Cal destacar que per al repartiment de la pel · lícula Tarantino ha volgut, per donar-li un aire d'autenticitat, que cada personatge sigui interpretat per actors de la seva pròpia nacionalitat. Així, els nazis seran interpretats per alemanys, que quan parlin entre ells ho faran en alemany.
En un altre capítol veiem Goebbels, ministre de Propaganda i un dels homes amb més poder del Reich, que per enaltir la moral de les tropes roda la història verídica d'un franctirador, que parapetat en un campanar repel · leix ell només a 100 enemics. Aquest franctirador, el soldat Zoller, interpretat en la pel · lícula i la pel · lícula dins la pel · lícula per l'hispà alemany Daniel Brühl, serà elevat a la categoria d'heroi nacional.
Zoller, que és la nena mimada de Goebbels, força que la pel · lícula s'estreni en un cinema propietat de Shossana (Melanie Laurent), bella francesa que té algun compte pendent amb el coronel, i de la Zoller s'ha enamorat.
Els bastards, assabentats d'aquesta estrena, i que estaran presents grans capitostos del Reich planegen, recolzats per una actriu alemanya que exerceix de doble agent, infiltrar-se en aquest cinema per sembrar el caos i la destrucció.
L'intent d'infiltració surt pitjor del que esperen, pel que tenen d'improvisar una estratègia final molt més arriscada (no dono detalls addicionals per no rebentar la pel · lícula)
En aquest últim capítol veiem alguns dels moments gloriosos de la pel.lícula: una de les poques escenes romàntiques que recorde a Tarantino, entre Zoller i Shossana, i que salda d'una manera molt seva.
Tampoc té desperdici la conversa entre Bradd Pitt i el coronel nazi, que sense arribar als nivells de l'interrogatori inicial, és també del millor de la pel.lícula.
El final, que no revelaré, també és genuí Tarantino.
Per tant, una pel · li bastant bona, que tot i estar ambientada a la II Guerra Mundial no és bèl · lica; tampoc una comèdia, encara que té moments còmics, ni un drama, malgrat els seus moments dramàtics. És una bona barreja de tot, pròpia d'un geni com Tarantino. Fins crec que, per l'estètica, i sobretot per la banda sonora, ha volgut fer un homenatge al "Spaguetti Western"
Això sí, he trobat a faltar més actes violent-sàdics dels bastards, alguna cosa que se li suposava a Tarantino. La pel · lícula resulta menys violenta i sagnant del que ens té acostumat, sobretot després dels banys de sang de Kill Bill. Serà un símptoma de maduresa?
No obstant això, la sorpresa més desagradable me la vaig endur amb la banda sonora. No sé si aquesta vegada, per voler ser coherent amb l'època, és la seva primera pel · lícula ambientada en un període diferent a l'actual, no té una banda sonora tan potent, ni ben encaixada, com a la resta de les seves pel.lícules. Si per alguna cosa s'ha caracteritzat sempre Tarantino és per saber encaixar perfectament música en escenes concretes. Aquesta vegada abusa dels temes instrumentals, a l'estil "Spaguetti", i les cançons brillen per la seva absència.
http://www.megaupload.com/?d=TNSN4L0Z http://www.megaupload.com/?d=96SPKC4G http://www.megaupload.com/?d=MJ60EO6M http://www.megaupload.com/?d=IN98UXJS http://www.megaupload.com/?d=5CWEOARZ http://www.megaupload.com/?d=T20XMJ1H http://www.megaupload.com/?d=HN4D8292 http://www.megaupload.com/?d=5QQMZGOD http://www.megaupload.com/?d=DKGFJDTM http://www.megaupload.com/?d=GQ1BY55I http://www.megaupload.com/?d=901G80K1 http://www.megaupload.com/?d=X8QDU8XW Gràcies a snakn Contrasenya: snakn
Puntuació 7,5 (8 menys 0,5, per la desil · lusió de la banda sonora)
No he vist la pel · lícula així que no puc opinar d'ella, encara que el títol és Inglorious Basterds i no amb "a" Bastards.
Que diguis, i cito textualment: "crec que és una peli de les de segon nivell de Tarantino (juntament amb Reservoir)", em sembla horrible i d'una barra increïble.
Reservoir està a la mateixa altura (sens dubte) de Pulp o Kill, ja que amb ella va revolucionar l'estètica del cinema (potser tu anaves veient Eurovisió).
Crec que hauries de seure i reflexionar ja que l'edat t'ha jugat una mala passada. Potser vas voler dir que Four Rooms es troba en un esglaó inferior: O però, Reservoir Dogs? ets un "Inglorious Basterd". I una altra cosa, després de Pulp, va Four Rooms i després Jackie Brown ...
Que et sigui lleu la tarda
Anem per parts:
Corregida la del títol, petit lapsus.
La crítica és meva i me la f ... com vull.
Dir que Reservoir és de segon nivell dins de la seva filmografia és una opinió personal, i ull, de segon nivell dins de Tarantino és equivalent a molt millor que el que el 95% dels directors serà mai capaç de fer.
Reservoir com opera prima em sembla excepcional, i només pel principi (dissertació de Like a Virgin, i el "Hook on a feeling" que sona mentre van ben vestits) és grandiosa.
Tot i això, crec que es va superar a Pulp o Kill Bill, que em semblen obres mestres.
Per això, com a molt, l'expressió és desafortunada, doncs segon nivell podria semblar que és desmerèixer, quan no és així, ni de bon tros.
Si més no coincidim que Jackie Brown, i suposo Death Proof, no estan, ni de lluny, al nivell de les altres.
Per cert, Four Rooms no està ficada en el sac perquè és una pel · lícula de quatre històries dirigides cadascuna per un director. A veure si el cap et juga males passades, Serà l'edat?
Finalment apostaria a que vaig veure abans que el teu Pulp, i probablement Reservoir ...
De tota manera sempre podem obrir un post, sobre si Reservoir està al nivell de les altres. Jo prometo veure-la en breu, ja que fa temps que no l'he vist
Et puc assegurar que ho has vist Pulp abans que jo a menys que sigui als EUA perquè jo la vaig veure al cinema en la seva setmana d'estrena i Reservoir, doncs tampoc ho sé, segons recordo, es va passar per Canal + com una cosa "rara Habis ".
En Four Rooms em refereixo òbviament a la seva part, perquè si ens posem així, Death Proof entra dins del pack de dues pel · lícules (Planet Terror i Death Proof) catalogat Grindhouse ...
Respecte al post de Reservoir, tria arma i lloc ...
No és el mateix, ni semblant Four Rooms del pack.
Així, segons la wiki: "Death Proof was released theatrically in the United States es part of a double feature with Robert Rodriguez s Planet Terror under the collective title Grindhouse in order to replicate the experience of viewing exploitation film double features in a" grindhouse "theater . The films were released-ne l'outside the United States and on DVD "
El pack va ser per als EUA, i més que res perquè són amiguets. És a dir, volien fer una mena d'homenatge als cinemes de doble sessió a què eren aficionats d'adolescents. Però cada un va escriure i va dirigir dues pel · lícules diferents (tot i que són coproductors de les dues)
Aquí no es van estrenar juntes. Igual vistes les dues pelis juntes guanyen alguna cosa, però segueixo pensant que no és gran cosa.
Pulp fiction, estrena 95, dos cinemes únicament a Gandia Creus que la s'estrenarien sense retard?
NO, les pelis són infumables, això està clar, però per la mateixa regla de tres que Four Rooms pot ser considerat una peli de Tarantino en ser una part de la peli, Death Proof tampoc es tracta d'una part d'un pack, només deia això.
No sé a que et refereixes a estranarla amb restraso, jo sé que vaig anar a veure al cinema.