La Crua Realitat: és que no és cap gran pel · lícula

La crua realitat és una de les últimes comèdies romàntiques que ha arribat a la cartellera.

En aquest film, Abby, interpretada parell Katherine Heigl, la Izzy d'Anatomia de Grey, és una productora d'un programa de televisió, que no travessa el seu millor moment i al que un dia arriba un nou presentador, Michael, interpretat per Gerard Butler ( 300), políticament molt incorrecte, fonamentalment en les seves opinions sobre les relacions.

Abby, que és una professional dominanta, obsessa del control, una mica repipi, està en total desacord amb les opinions, però alhora la seva vida sentimental és un desastre, ja que està obsessionada a trobar al seu noi ideal, que ha d'adaptar-se seva llista prèviament confeccionada de requisits.

Un dia coneix a un noi Colin del que es queda enamorada, ja que sembla reunir tots els requisits (jove, guapo, atent, bona posició) encara que la seva primera trobada resulta una mica incòmode.

A partir d'aquí, Michael, que és bàsicament el pol oposat a Abby, i que segueix el principi que els oncles som bàsicament simples i fàcils d'acontentar, aposta que amb els seus consells Abby serà capaç de fer que el noi caigui rendit als seus peus, sempre que es comporti, encara que sigui renunciant a la seva personalitat, de la manera que ell li digui.

A partir d'aquí, i sabent que és una comèdia romàntica podem imaginar que és el que acabarà passant sense equivocar-nos, amb almenys un 90% de probabilitats d'encert.

Així que com és una pel · lícula més del gènere, i que probablement oblidarem quant vegem la propera, ens centrarem en el que té de aprofitable o diferent respecte a altres:

El curiós efecte Pigmalió, o més aviat antipigmalión, doncs bàsicament Abby ha de ser més frívola i superficial, al qual és sotmesa, és entretingut, així com els diàlegs, aparentment d'odi entre ells. De tots aquests hi ha una frase que em sembla molt aprofitable: "Mai ho sabràs"

L'escena del restaurant s'ha de reconèixer que té certa gràcia.

També és diferent l'ambientació, a Sacramento, una ciutat gens habitual en el cinema, si més no en això sí que ha estat original.

A part d'això, crec que ha passat poc temps des de l'última pel · lícula de tall similar "Que els passa als homes", amb la qual comparteix fins a un personatge en el mateix paper, Kevin Connolly, amb la diferència que en aquesta última per més no havia diverses històries on triar, i per tant al final es feia menys previsible (veure post publicat en aquest mateix blog sobre aquest tema)

Serà la pròxima moda de Hollywood explotar el "Nois contra noies", o "Els homes són de Venus i les dones de Mart"? (Nota: està posat a l'inrevés expressament).

Així que per veure-la a casa un diumenge a la tarda (gràcies Megaupload) no està malament, però per anar al cinema crec que hi ha millors opcions en cartellera, comentades ja en aquest blog: "Si la cosa funciona", "Àgora", i excepte sorpresa majúscula, doncs encara no l'he vist "Millenium2".

Puntuació 5, pujat a un 6, perquè la prota està molt bé