Si la cosa funciona: l'últim de Woody Allen

Si la cosa funciona és la, per a mi desafortunada, traducció amb què s'ha estrenat l'última comèdia de Woody Allen, "Whatever Works" (el que funcioni, qualsevol cosa que funcioni ...) són més reals i crec es presten a menys segones lectures, que arribin al pseudo porno.

I és una llàstima, doncs la pel · lícula em sembla de les millors d'Allen en bastant temps.

Abans de continuar diré que sóc fan declarat del director, i des de fa quinze anys segueixo la seva estrena anual, a més d'haver vist també part de la seva obra anterior.

Ja els crèdits desprenen aquesta aroma tan característic de moltes de les seves pel · lícules: sota una música dels anys 20-30 els protagonistes (en ordre alfabètic), els coprotagonistes, sota el mateix patró, el ​​títol i poc més: sobris, senzills i sense artificis, ja que el bon cinema no necessita d'afegits extra per agradar i convèncer.

El monòleg del principi per part del protagonista, magistral Larry David en el seu paper, ja em sembla que compensa per triar la pel · lícula. En aquest, amb picades d'ullet a l'espectador, al qual s'adreça i no és la primera vegada que el director utilitza el recurs, ens descriu una mica el seu personatge, totalment "Alleniano", és a dir: hipocondríac, maniàtic, rondinaire, pessimista, egoista, pesat ... El mateix que, amb lleugers retocs i circumstàncies, porta interpretant el propi Allen des de fa 40 anys. La interpretació i el físic de David ens porta a no trobar a faltar a Allen

En aquesta ocasió el personatge és un físic teòric, Boris Yelnikoff, un geni de nivell de premi nobel, d'uns seixanta i algun, que un dia decideix trencar amb tot, incloent la seva dona (maca, intel · ligent, triomfadora) per anar-se'n al "Village "a subsistir donant classes d'escacs a alumnes als que humilia, ja que ningú és tan brillant ni intel · ligent com ell.

Un dia entra en la seva vida una jove, del sud, Melodie St Anne Centeine, interpretada per Evan Rachel Wood, que ha fugit a la Nova York, i és totalment oposada a Boris: jove, maca, ingènua, vital, i aparentment curteta.

Boris, que està totalment desenganyat de la vida, i és un asocial, que pràcticament no es relaciona amb ningú, començarà a intentar exercir el seu particular efecte Pigmalion, amb Melodie, intentant transmetre la seva visió negativa de la vida, i l'espècie humana. Una de les seves principals conclusions, és que l'amor, és incomprensible i ni tan sols dura moltes vegades per la qual cosa el millor és aplicar la regla de "Si la cosa funciona", que dóna títol a la pel · lícula.

No obstant això, per molt que intenta humiliar i desfer-se'n, doncs ell diu que és un gran geni amb una intel · ligència sobrenatural, en contraposició a les, en principi poques llums de Melodie, mesura que passa la pel · lícula la personalitat ingènua i encantadora d'ella li farà replantejar-se moltes situacions.

Al costat d'aquests dos personatges destaquen com secundaris els pares de Melodie, que irrompran en el caos de Nova York des del "Sud profund", sent considerats per Boris, com uns "paletos" que venen al centre del món. Ells s'afegiran embolic a la trama, sobretot la mare, que no està molt convençuda de la relació Boris Melodie, i intentarà fer de celestina amb un atractiu actor, perquè Melodie dubti.

Nova York, després d'uns anys en què les pel · lícules d'Allen transcorrien a Europa, Londres primer, i després Barcelona, ​​torna a constituir una protagonista de la pel.lícula, no ja per l'ambientació, sinó per l'efecte que provoca en alguns personatges . La brutal i ràpida metamorfosi dels pares de Melodie de pueblerinos meridionals a sofisticats i cosmopolites novaiorquesos és sorprenent i divertidíssima.

Però si alguna cosa destaca per sobre dels actors, que estan molt bé en general, és un meravellós guió, esquitxat de frases enginyoses i iròniques, que provoquen moltes vegades la riallada, i en el meu cas, van fer que sortís totalment satisfet del cinema.

La durada de la pel.lícula és d'uns noranta minuts, que es fan curts.

Com a últim comentari, em sembla que ha de ser una pel · lícula, que pel tema de l'accent meridional, en contraposició amb el de Nova York, ha de ser curiosa de veure en VOS, encara que la versió traduïda no la desmereix. Esperarem al DVD.

Valoració: 8