LA Confidential, exquisit cinema negre

Quants de vosaltres coneixeu a Curtis Hanson? No val cinèfils empedreïts!! Segur que al 90% de la gent no us sonarà aquest nom però segur que alguna de les seves pel · lícules si. "La Mà que Bressola el Bressol", "8 Milles" o "Joves prodigiosos" són algunes de les pel · lícules que figuren en la seva filmografia. En el meu cas, exceptuant la grandíssima "La Mà que Bressola ...", la resta són pel · lícules del tres al quart, i no dic que siguin totes dolentes, però la temàtica no em crida en absolut.

Últimament estic pensant que ja no es fa bon cinema, que aquest va acabar amb l'arribada de Matrix i la infografia, les pel · lícules de superherois (sóc fan incondicional dels X-Men i Iron Man en cinema). Des de llavors, poques pel · lícules han passat pels cinemes, i amb poques em refereixo a una vintena o menys ja que donat el volum de cinema que es crea, ha de ser el 0,5% en aquesta quota de dates. Així, he decidit fer un "remember" de cinema i fins i tot més endavant de música amb el qual apropar als més joves, cinema del bo, o almenys considerat així per mi (tot això és subjectiu i cada un entén el món a la seva manera).

La pel · lícula que ens ocupa és de l'any 97, dirigida per Curtis Hanson a partir d'una novel · la de James Ellroy i que va ser nominada ni més ni menys que a NOU estatuetes d'or, encara que ja sabem que el pastel de Titanic tenia més ganxo que una pel.lícula de "polis i lladres".

Argument de cinema negre clàssic on apareixen polis bons, polis dolents, noies precioses i dolents dolentíssims, l'eslògan del film resava així: "Tot és sospitós ... Tothom es ven ... I res és el que sembla" A què us recorda això (els que sigueu més adults)? A mi em ve al cap una altra obra mestra del cinema de la que parlaré un altre dia "Sospitosos Habituals".

Amb una durada de 138 minuts (em consta que hi ha una altra versió una mica més llarga), veurem passar per la pantalla a personatges que no ens diuen res, als que no prestarem atenció però que gràcies a estratègics flashbacks, recordarem en moments puntuals. Encara que l'exquisidesa del film no radica en això ni en el seu poderós final, sinó en la psicologia dels personatges (de la qual poques vegades ens adonem). A través de mirades, i actes d'aquests, de seguida ubicarem a cada un en un paper (poli bo, no tan bo, noia maca, dolent dolentíssim) encara que al llarg d'aquests 138 minuts, potser els canviem de posició com fitxes de escacs.

I és que la pel.lícula és això, una partida d'escacs magníficaente orquestrada, cada personatge actua en el moment precís, encadenant la part d'història que necessitem per seguir avançant en la trama i que al final i només al final podrem descobrir totalment per quedar-nos amb la boca oberta encara que també és possible que ens perdem una mica entre tant personatge. És complicat explicar la trama sense aixecar la llebre i és per això que us dono poques dades, és millor descobrir per un mateix.

Personalment, és una pel · lícula que he vist, amb aquesta última vegada el cap de setmana, quatre vegades. Crec que no hi ha ningú a qui li agradi el cinema, que no apreciï en aquest film, un guió perfectament encaixat, uns personatges escollits amb encert i una adreça sincronitzada amb una exactitud de rellotge suís. Us deixo a continuació uns enllaços on podeu aconseguir la pel · lícula.

http://www.megaupload.com/?d=ABBVYAQ8
http://www.megaupload.com/?d=9DH1F6OZ

Puntuació: 8,5