Millenium II: Una adaptació molt menys aconseguida

Novembre 2

Fa alguns dies us avancem el tràiler de Millenium II, l'esperada adaptació al cinema de la famosa trilogia del malaguanyat Stieg Larsson.

L'expectació, després del bon gust de boca que ens va deixar la primera part, era gran.

Personalment, estava molt interessat en aquesta pel · lícula, ja que de les tres novel · les la segona va ser la que més em va agradar, i això que crec que els tres són grans llibres.

La impressió que em va deixar és que, tot i ser una pel · lícula entretinguda, i estar molt ben feta, no és una adaptació tan rodona com la primera.

Certament reconec que és molt complicat comprimir unes 750 pàgines, que és la longitud de la novel · la, en poc més de dues hores de cinema, i que perquè aquestes càpiguen cal deixar de banda parts de la història, optar per ignorar personatges, o donar-los un menor protagonista que a la novel · la, però sembla que a la primera part aquest procés es va fer millor.

Potser va ser perquè el metratge de Millenium I era més ampli, perquè crec que la durada de la primera és molt propera a les dues hores i mitja, mentre que en aquesta és de dues hores justes. No sé perquè es va prendre aquesta decisió, probablement perquè les pel · lícules molt llargues tenen pitjor acceptació, encara que en aquest cas, en què suposadament s'havia de comptar amb un públic fidel, i crític, en ser lectors de la saga, crec que hagin estat preferibles uns minuts més, en nom d'una major claredat.

Aquesta és la principal impressió que em va quedar: que a la pel · lícula li falta claredat. Crec que als espectadors que no hagin llegit la novel · la, o que no hagin vist la primera pel · lícula els resultarà difícil d'entendre no tant la història en si, com les relacions entre els personatges.

En part aquest error ve heretat de la primera part, en què personatges com Erika, la codirectora de Millenium, així com la resta de membres de la revista, o localitzacions habituals de la novel · passen bastant desapercebuts. De fet, és en aquesta pel · lícula quan veiem amb una mica de detall, com és la redacció en si, o l'apartament de Michael.

Encara que el més important és que la relació Mikael-Lisbeth, pilar fonamental de la trilogia, es tracta, al meu entendre, d'una manera una mica superficial i gairebé se li dóna més importància a un fet anecdòtic com la relació Lisbet Miriam

Així, no s'explica amb claredat perquè Lisbeth es va anar, ni quin és l'origen de la seva fortuna, ni on ha estat. A la novel · la es s'explica de manera detallada però aquesta part aquí desapareix del tot. De fet, la primera part del llibre es "liquida" molt aviat. Dag, que és el que proporciona tota la base de la investigació té un paper testimonial.

D'altra banda, l'enigmàtic "Zala" és descobert massa aviat i els llaços que lliguen el seu passat amb el present no s'acaben d'explicar amb claredat, així com les relacions entre els delinqüents, o la implicació de Lisbeth en la història, que sembla fruit d'una casualitat quan en realitat, si més no en la novel · la, no és així. Tampoc s'aconsegueix explicar bé el paper de la policia en tot el procés ni com arriba Michael a l'escena final.

El que es guanya pel que fa a la pel · lícula anterior és llum. És un contrast molt interessant, ja que si a la primera part, en transcórrer a l'hivern, es presenta aquest en tota la seva cruesa del nord d'Europa, amb molt poques hores de sol, ara és tot el contrari: la pel · lícula transcorre en mesos estiuencs a on pràcticament no es pon el sol i això es reflecteix amb molta claredat.

A més, davant de la zona inhòspita on viuen els Vanger, més rural, en aquesta pel · lícula, Estocolm, una ciutat autènticament preciosa, llueix en tota la seva esplendor. I és un guany respecte a la primera part (en la qual es va eliminar, tot i transcórrer part de la novel-hi), i un dels majors encerts de l'adaptació.

Sobre l'argument no diré massa, per no revelar als que no hagin llegit les novel · les.

En línies generals és el següent: Lisbeth torna a Estocolm, després d'un any fora, en el moment en què Millenium va a publicar un reportatge sobre tràfic de blanques, que pot implicar tant a gent del món de l'hampa, com a persones més influents des del punt de vista social.

El reportatge portarà conseqüències: Lisbeth és acusada d'un assassinat, i per tant perseguida per la policia, alhora que per personatges del seu passat.

En resum, és una pel · lícula, que tot i estar ben feta i tenir interpretacions sòlides i una bona fotografia, pot donar-nos la sensació que falla alguna cosa en el guió, sobretot a l'hora d'unir les peces, i en la qual l'acció sembla transcórrer a salts. Tot i les dues hores no es fa llarga i quinze o vint minuts addicionals crec que li haurien anat bé.

Puntuació: 7

One comment

Dani / 2009.11.02
Peazo totxo ... a veure si posem la puntuació d'una punyetera vegada en el color que toca i en negreta! igual que posar alguna imatge i tallar el article perquè no surti sencer!!