Els Fantasmes dels meus Ex Núvies: No és tan terrorífica

Els Fantasmes dels meus Ex núvies és una comèdia romàntica que, inspirada en la famosa-i archirepetida fórmula-de "Conte de Nadal" de Dickens, ens explica la història de Conor, atractiu fotògraf d'èxit, amb una personalitat arrolladora, faldiller empedreït, bastant cínic en el seu plantejament de les relacions, al · lèrgic a l'enamorament i al compromís, en general, i al matrimoni, en particular, en el casament del seu germà.

Conor-interpretat pel cada vegada més encasellat en aquests papers, Matthew McConaughey, que sembla haver pres el relleu del paper que va repetir, i segueix, fins a la sacietat Hugh Grant-, arriba, gairebé per sorpresa, ja que ningú espera res d'ell, a la mansió familiar on s'ha de celebrar el casament. En aquesta l'espera el seu germà menor, Paul, que és l'antítesi d'ell: no tan atractiu, tímid, romàntic i, totalment convençut, davant del pànic del seu germà, davant el compromís. A més de al seu germà coincidirà amb les dames d'honor de la núvia, a les quals, per descomptat, ha seduït en etapes anteriors de la seva vida, i entre les quals hi ha Jenny-una molt correcta Jennifer Garner, encara que se li comencen a notar els anys-, que aviat se'ns revelerá com quelcom més que una aventura passada per Conor.

A la festa de presentació, quan ja porta unes copes de més, se li apareix a Conor el fantasma del seu oncle Wayne-un Michael Douglas en un paper secundari que és d'allò més destacat de la pel · lícula-, que li anuncia que aquella nit se li van a aparèixer els fantasmes dels seus Ex núvies passades, presents i futures. Així veiem que l'oncle, que s'encarrega de criar Conor i el seu germà petit un cop morts els seus pares, és el paradigma que va prendre Conor per enfocar les seves relacions, és a dir, un altre vividor cràpula, faldiller empedreït, que davant el primer fracàs amorós l'adolescent ho alliçona per sobreviure al món de les relacions. Com es veu, és un plantejament poc original.

Poc després, se li apareix el fantasma del passat-no sense que abans intenti seduir fins i tot a la mare de la núvia-Anne Archer, en una curta aparició, que es podria haver explotat una mica més-, una adolescent que ens ensenya que Conor no sempre va ser tan agraciat, ni va tenir tant èxit i que-en el que sembla un homenatge a la "Bruixa Novençana" de Disney-utilitza un llit per desplaçar-se pel passat. En aquest coneixem amb una mica més de detall la història que ja ens imaginem entre Conor i Jenie, i perquè marca a cada un per a les seves relacions en el futur.

A partir d'aquí la història s'accelera una mica i en poc temps Conor, com no, se les enginya per, per una indiscreció posar en perill les noces. A més, se li apareix el fantasma d'aquest-que en realitat no és una ex núvia-però li demostra tot el dany i els efectes que ha causat durant tota la seva vida a les relacions amb les dones, totes les llàgrimes que aquestes han vessat i el sofriment que ha causat.

Posteriorment, veurà els efectes que causa el seu comportament en el futur, que és on comença la moralina típica d'aquestes comedietes romàntiques de Hollywood i que portaria a Conor a perdre a qui ha volgut sinó a fer mal a aquells més propers, a qui no pretenia. Aquí el seu oncle li fa veure, que no tot és tan bonic, i que la por al compromís ia acceptar els sentiments poden portar-te a acabar només i oblidat.

Així que, un cop vistes les orelles al llop, intenta arreglar tot el mal que ha fet, reconèixer els seus sentiments ... i no conte més perquè si no puc esbudellar el final, per si encara no us ho heu imaginat, encara que és bastant previsible. No espereu sorpreses en aquest aspecte.

Tot i això, encara hi ha temps per a una última aparició de Michael Douglas relacionada amb tots els fantasmes.

En resum una pel · lícula amb un repartiment que està correcte, ja que els personatges, excepte els dels veterans, que són bastant secundaris, no donen més de si, un argument bastant predictible, i un embolcall també correcte made ​​in Hollywood.

Categoria: Per descarregar-la, sense gaire esforç de recerca, i veure un diumenge a la tarda, que no es tingui res millor a fer.

Nota: li posarem un 6, sense ser massa cruels.