No és tan fàcil: en realitat, és complicat

El títol d'aquest post conté tant l'opció de títol triada aquí, com l'original, "It` s complicated ", que inexplicablement, una altra vegada, s'ha adaptat d'una manera diferent-prometo un dia un post sobre els canvis sense sentit de títols-.

Després d'aquest "off topic" toca parlar de la pel: una comèdia semiromántica, ja que no és del tot pastelona, ​​escrita i dirigia per Nancy Meyers-l'autora de "Et pot passar a tu" -, que per mi és millor.

En aquesta pel · lícula la directora torna a recórrer, com ja va fer en l'anterior, a estrelles "madures", per no dir més, de Hollywood. Si en l'altra ocasió van ser uns esplèndids Jack Nicolson i Diane Keaton, aquesta vegada s'ha decidit per dos pesos pesants-en el metafòric, i gairebé també pel literal, ja que cal veure com s'han posat-Meryl Street i Alec Baldwin, que sembla voler autoparodiar seus dies de galant. La parella funciona, i encara que no arribi al nivell de Nicholson-Keaton, deixa el pavelló bastant alt.

L'argument, en què intentaré no introduir massa "spoilers", és el següent: Jack i Jane són una parella que deu anys després del divorci-prèviament van estar junts 20 anys-han aconseguit tenir una relació cordial. Els dos, com sol ser habitual en aquestes comèdies, han triomfat en les seves professions i tenen la vida resolta. Ell, per continuar amb els tòpics, s'ha tornat a casar amb una dona molt més jove, i sembla no ser massa feliç.

Tots dos comparteixen tres fills, ja adults, i en un viatge a Nova York, ells viuen a prop de Los Angleles, per a la graduació del seu fill petit, acaben "Rememorant els vells temps".

A partir d'aquí la seva relació, no-relació experimentarà una variació i Jane acabarà convertint-se en "L'altra dona", creant les típiques situacions d'embolic, sobretot quan apareix en escena el nou pretendent de Jane, Adam,-un Steve Martin molt menys histriònic del que ens té acostumat-.

Jake, advocat de professió, utilitzarà el seu bec d'or per intentar conquerir de nou a Jane, que mai ho ha oblidat del tot, i que sembla rejovenir, i tornar a gaudir, amb aquesta insòlita situació.

El guió, sense ser extraordinari, sí que és bastant sòlid, de manera que durant la pel · lícula se succeiran els gags, alguns millor resolts que altres, però que en general són entretinguts. Així, resulta curiós veure Baldwin intentar escaquejar-se de la seva jove i atractiva dona, que està entestada a tenir un fill, per quedar d'amagat amb Jane, que igual que ell molt ja bastant més a prop dels 60 que dels cinquanta.

També té certa gràcia com a aquestes edats intenten recuperar vells comportaments de joventut, presentant bastant "fumats" a una festa amb els seus fills, o l'escena en què Jane i Adam estan xatejant, web cam inclosa-altra pel · lícula i no sé quantes van amb aclaparadora presència dels mac-i irromp, amb posat inclosa Jake, per seduir a Jane.

La història es deixa veure, encara que al meu entendre es fa una mica llarga, ja que dura pràcticament dues hores i quinze o vint minuts de "tijeratazo" crec que li haurien vingut força bé, però he de dir que justifica l'estona que vaig estar perseguint per la xarxa, fins que vaig aconseguir trobar-la en condicions, encara que és de les que es pot anar a veure en gran pantalla, sense sortir de la sala pensant que s'ha tirat els diners.

L'únic que no em va acabar de convèncer massa és el final, que podríem qualificar d'ambigu, i des del meu punt de vista es resol d'una manera una mica maldestre. Tampoc convencen massa els fills, amb l'excepció de Harley-el Jim de "The Office", que brilla en els pocs moments que té-. La generació jove és bastant prescindible, doncs no aporten massa.

Nota: 6,5 (sobretot per la autoparòdia dels protagonistes davant el que van ser)