Sherlock Holmes: El clàssic s'actualitza

Sherlock Holmes, el famós detectiu anglès creat per Conan Doyle, ha estat portat nombroses vegades al cinema, però per descomptat cap com l'última versió arribada a les pantalles, en què Guy Ritchie-conegut gairebé més per ser l'ex de Madonna, que per la seva trajectòria anterior-li dóna diverses voltes de rosca al personatge. Així, el detectiu pausat i reflexiu d'abans és substituït per un Robert Downet Jr-que sembla haver tornat al "bon camí", després dels seus titubejos amb les drogues-en un paper molt més proper al d'un heroi d'acció, que al tradicional del detectiu. Holmes segueix sent un geni de la deducció, però alhora és un busca-raons, amb tendència a la lluita-espectaculars les escenes de les pel · lícules amb les transicions càmera ràpida-càmera lenta-, que no dubta a perseguir i enfrontar-se a cops de puny amb qualsevol o ridiculitzar els inspectors de Scotland Yard.

Com no podia ser d'altra manera, a Holmes l'acompanya el seu fidel Watson, encarnat per un altre pes pesat com Jude Law, que per a mi s'acosta més físicament a la idea de Holmes que, si més no, jo tinc. De fet, és curiós perquè si bé físicament Holmes-Law, Watson-Downey Jr hauria resultat més lògic, per caràcter i temperament crec que l'elecció no ha pogut ser més encertada.

Holmes és dinàmic, impulsiu i amb una tendència innata a ficar-se en problemes que el reflexiu i pausat Watson haurà de resoldre en més d'una ocasió. La química de la parella funciona perfectament a la pantalla, tant que fins Downey Jr, fent gala d'aquest sentit de l'humor una mica especial que té, es va permetre fer broma a la roda de premsa amb el tema més tabú d'aquesta peculiar parella: el seu homosexualitat latent, quelcom que, per cert, no va fer gaire gràcia a Anglaterra i gairebé els costa un problema amb els drets d'autor per la seqüela de la pel · lícula.

Watson és l'inseparable company, que està a punt de deixar a Holmes, a la seva residència de Baker Street, pel seu compromís amb una dona. Holmes, veu a la promesa del seu amic com una amenaça, ja que potser aquest ja no l'acompanyi en les seves correries, tant professionals com d'oci, i això crearà alguna tensió entre ells.

El mateix Holmes té una relació una mica particular amb Irene Adler, interpretada per Rachel McAdams (El Diari de Noa), que tot i estar molt bé, dóna la sensació de ser un personatge ficat amb calçador a la pel.lícula Potser per dissipar les dubtes sobre Holmes i les dones?. Encara que els seus enfrontaments són entretinguts i existeix certa química en la parella, no és comparable a la de Holmes-Watson.

La pel · lícula transcorre com una pel · lícula d'acció més. El ritme és trepidant, i no falten ni persecucions, ni explosions ni cap de les característiques del cinema al més pur estil espectacular de les superproduccions de Hollywood.

Es nota que hi ha ficat molts diners en la pel · lícula, però almenys està ben emprat. La recreació del Londres del XIX, és molt bona, i molts dels edificis emblemàtics, que ja existien en l'època s'aprofiten. Així tenen cabuda, com a escenaris de la pel.lícula, la Catedral de St Paul, El Parlament, La Torre, o el "Tower Bridge", aquest últim en construcció, i al meu entendre ficat "Amb calçador" en la trama, ja que apareix en una de les escenes del desenllaç, de sobte, ja que els personatges semblen desplaçar 5 km-distància que he comprovat a l'Google maps-en un instant, per donar-li una mica més d'espectacularitat.

A més, l'ambient industrial de l'època apareix molt ben reflectit, amb tot el fum i la brutícia, que li donen una imatge una mica bruta, igual que moltes de la gent dels baixos fons que apareixen, i que contrasten amb els pulcres personatges de les classes superiors: Holmes, Watson o algun dels nobles que els contracta.

La trama de misteri acompanya, i en ella Holmes ha de posar a prova tota la seva capacitat per atrapar el Lord Blackwood, interpretat per Mark Strong, que està bé en el seu paper de vilà megalòman amb ànsies de controlar l'Imperi, i que posarà en més de una dificultat a la parella protagonista.

A més, com sol ser habitual últimament, i sempre que s'intueix el filó, la trama queda oberta, per a una, o diverses seqüeles, ja que la principal Némesis literària de Holmes, el professor Moriarty té un paper residual, que serà remeiat en posteriors seqüeles .

En resum, una pel · lícula sorprenent, sobretot en comparació a les anteriors del personatge, i molt entretinguda. Totalment recomanable.

Qualificació: 7,5