L'home llop: Una versió "modernitzada" per a un clàssic del terror

L'Home Llop era l'últim dels "clàssics" del terror que no s'havia revisat en els últims anys.

Aquesta "injustícia" s'ha corregit amb una nova versió que ha comptat amb mitjans i un repartiment bastant potent amb els oscaritzats Anthony Hopkins i Benicio del Toro al capdavant.

Així, fins ara, teníem versions bastant decents de la resta: Coppola va fer un gran Dràcula, amb una versió molt fidel de la novel · la de Bram Stoker; Kenneth Brannagh, amb un gran De Niro-el major salt que he donat en una sala de cinema és per la seva aparició sobtada cap al final de la pel · lícula-també va adaptar el Frankenstein de Mary Shelley, el Dr Jekyll-Mr Hyde de Stevenson es va adaptar-una mica més lliurement-amb Malkovich i Julia Roberts, i fins i tot la Mòmia, un altre dels clàssics del terror en blanc i negre es va versionar, encara que en clau més de comèdia que una altra cosa.

L'Home Llop, un altre dels "monstres mítics" havia estat relativament oblidat-ja que el Teen Wolf de Michael J Fox no compta i els últims intents eren més "Sèrie B" - deixant-nos sense una versió moderna del mite del licantrop.

Crec, i si m'equivoco que algú em corregeixi, que per a aquest personatge no hi ha una novel · la de referència, en contra dels comentats Dràcula, Frankenstein i Jekyll-Hyde, personatges claus del terror gòtic-romàntic) que van ser publicats durant el S XIX , però la seva història, si més no a grans trets, és coneguda per tots: els licántropos són persones d'aparença normal a les que la lluna plena transforma en bèsties (llops) assedegades de sang. La seva mossegada pot portar a la transformació, o el embogiment, i únicament poden ser aniquilats amb bales de plata.

En aquest cas la història, que s'ambienta aproximadament en l'últim terç del S XIX, s'articula de la següent manera: Lawrence Talbot (Benicio del Toro) és un actor d'èxit que ha estat fora de casa, una mansió al camp anglesa, durant anys, en què ha triomfat a l'altre costat de l'Atlàntic com a actor. Durant una gira a Londres és cridat de tornada a casa doncs el seu germà ha desaparegut.

En arribar aquest ha aparegut mort, destrossat, aparentment, per una bèstia. Allà es trobarà amb Gwen, la promesa del seu germà (molt sòbria Emily Blunt) i al seu pare, un Antony Hopkins que físicament recorda moltíssim al seu personatges en Llegendes de Passió (quan ja és gran)

Uns gitanos de la zona seran culpats de la mort del germà que Lawrence va a investigar és atacat per la bèstia, sobrevivint miraculosament a la mossegada.

A partir d'aquí crec que-encara que sigui un spoiler-és bastant evident que Lawrence sobreviurà, però alguna cosa haurà canviat al seu interior i no tornarà a ser el mateix.

La policia, encapçalada per Hugo Weaving, a qui no havia vist des dels seus personatges més mítics-Elrond (El Senyor dels Anells) i Mr Smith (Matrix), aconseguirà capturar a la bèstia, que serà portada a Londres,-que apareix ambientada d'una forma molt similar a Sherlock Holmes, i amb la qual comparteix decorats representatius de l'època com el "London Bridge" - encara que no es quedarà allà molt de temps, ja que ha de solucionar el problema dels seus orígens.

Com que no puc explicar més sense caure en massa "spoilers" només diré que el final comparteix els tints romàntics clàssics d'aquests personatges i que, encara que una mica forçat està bé.

Així que la pel · lícula sense ser una meravella sí que és molt digna per al personatge. Els actors estan bé, amb un parell de protagonistes que viuen un intens duel interpretatiu. Benicio força bé i Hopkins una mica sobreactuat. Dos secundaris de luxe, que donen suport molt bé als principals, i bastants mitjans per ambientació: la mansió amb aquest aspecte de luxe una mica decrèpit, o en hores baixes, i un Londres ben ambientat, que d'altra banda és el menys que es pot demanar en una d'aquestes superproduccions.

Si cal posar una nota una mica negativa seria per als efectes especials, que esperava bastant més espectaculars. El procés de la transformació està bastant ben aconseguit, amb el creixement de mans peus, desenvolupament muscular, sobretot de les extremitats, però aquí queda tot. El resultat final em sembla més de sèrie B que de superproducció. No sé si és perquè s'ha abusat del pèl, però el resultat final és una mica còmic. Potser és més difícil que un Vampir, o el mateix Frankenstein-encara que la caracterització de De Niro en aquesta pel · lícula em va encantar-, però em sembla fluix per a una pel · lícula d'aquesta categoria. La lluita final és una mica còmica, quan pretén ser dramàtica.

En resum: una pel · lícula que agradarà, en termes generals, als quals els agradin aquests clàssics del terror, tot i "petits" detalls, com l'aspecte final de les criatures.

Puntuació: 7