Tots estan bé: Esteu segur?

Tots estan bé és una història intimista que suposo intenta reflectir el desmembrament de la família en la societat americana actual.

La història és la de Frank Goode-interpretat per un molt sobri Robert de Niro, que està molt bé-un jubilat recentment vidu, i la seva relació amb els seus tres fills, ja adults i cadascun amb la seva pròpia vida.

Frank ha treballat molt dur, en un treball totalment tediós-i que l'ha deixat seqüeles en forma de malaltia crònica-recobrint amb PVC cables elèctrics i de telèfon, per poder donar un futur millor als seus quatre fills, i que aquests triomfin a la vida (tòpic del somni americà).

Un cop morta la seva dona, que és la que sempre ha tingut més relació amb els seus fills, li costa que aquests vagin a visitar-lo. El principi de la pel · lícula ens el mostra, il · lusionat, fent totes les compres i preparatius per a una visita d'aquests, que al final no es produeix.

Això el portarà a prendre la decisió d'anar a visitar-los, a cada un en la seva respectiva ciutat. A més, per causa de la seva malaltia, no pot volar, pel que ha de creuar el país-i això és poc habitual en les pel · lícules USA-a base de trens i autobusos, de manera que es podran veure kms i kms dels cables que va fabricar en tota la seva vida, en una imatge bastant metafòrica.

La seva primera parada és Nova York, on viu un dels seus fills, que és pintor, però al que no trobarà. Això no ho atura, i d'aquí va a Chicago, on viu una de les seves filles, una executiva publicitària interpretada per Kate Beckinsale-molt llunyana als seus dies de joventut a Pearl Harbour-i on sembla que gairebé és fet fora. A partir d'aquí vam començar a descobrir que, potser, els germans estan més connectats del que sembla, i que li amaguen alguna cosa al pare.

De Chicago va fins Denver, a veure un altre fill, perquè el consideren compositor d'èxit, però al que troba en un rol molt menys glamurós. Malgrat això, aquest és feliç i l'envia ràpidament amb la menor dels germans, Drew Barrymore, que és ballarina en un espectacle de Las Vegas.

En el transcurs d'aquest últim trajecte patirà cap contratemps amb la seva medicació que li faran haver de tornar precipitadament a casa, amb avió. A partir d'aquí ja no conte més, doncs si no corro el risc d'entrar en spoilers que es carregarien el final de la pel.lícula.

La pel · lícula està plantejada en un to intimista i sobri, que es pot fer una mica lent. De Niro està molt contingut, molt més que en les comèdies tipus "Els pares d'ella, o d'ell", que ha interpretat darrerament. El seu paper recorda el de Nicholson a "A propòsit de Scmidt" fa uns anys, és a dir, el de sexagenaris que al final d'una llarga vida laboral, i prematurament enviudados es troben desconnectats de tot, especialment la família, per haver-se dedicat a la feina . Suposo que intentarà ser una metàfora de la realitat americana d'aquesta generació, la de nascuts just després de la II Guerra Mundial, que arriba ara a la jubilació. També serveix, com he comentat, per reflectir l'esforç d'aquests pares per donar una vida millor a aquests fills, que estan ara entre els 35 i 45.

Curiosament, en la pel · lícula les expectatives més altes per als fills estan per part de De Niro, per al qual, un cop descoberta la realitat, sembla estar una mica decebut amb algun dels fills, davant de l'opinió d'aquests, que són feliços havent assolit menys èxit del que esperava el seu pare. En contraposició la filla amb més èxit, professional-impressionant, per exemple la seva casa-és la que sembla ser menys feliç.

Així mateix, suposo que serveix per reflectir el desmembrament familiar que es viu en aquella societat, amb un país enorme en el qual un germà pot viure a Nova York, un altre a Chicago, un altre a Las Vegas, distàncies, que faciliten / impossibiliten l'aïllament, i per tant la ruptura dels "valors familiars".

En aquest aspecte, aquesta realitat està ben reflectida. Al final, la pel · lícula no és una comèdia, per descomptat, però tampoc és massa dramàtica, tot i el final, prou conseqüent, i relativament "feliç"

És una pel · lícula sòlida, amb bones interpretacions i un guió correcte. Probablement ni emocioni, ni decebi.

Valoració: 6,5