Furia de Titanes (3D): Una versió bastant lliure del clàssic

Després del post de l'altre dia, en el qual ja parlem de la pel · lícula original, i de com va marcar a una generació de nens, que llavors començàvem a descobrir el cinema, avui ens toca parlar de la nova versió.

Crec que és una versió que crearà polèmica, entre els que esperaven un remake molt similar a l'original-l'amic Dani, per exemple, a qui no li convenç gairebé res el resultat final-i els que creiem que no tenen perquè ser una còpia fidel de l'original-jo, per exemple-, ja que els temps canvien i no està de més donar una visió diferent dels personatges.

De tota manera, abans d'entrar en detall en la pel · lícula, personatges i situacions sí que m'agradaria comentar alguna cosa sobre la moda 3D. La pel · lícula semblava una candidata meravellosa per al visionat 3D, però després de veure, no estic tan convençut.

Nota: això està redactat abans del post de Dani sobre això: http://elhombreadaptable.es/2010/04/el-3d-forzado-se-queda-en-un-2d-y-medio/, però crec que és una cosa en què coincidim bastant-

La pel · lícula no es va plantejar des d'un inici en 3D, però vist l'èxit d'Avatar, es va decidir adaptar-la a aquest format a última hora retardant en un mes el seu inici previst. El resultat és que aquesta precipitació ens dóna una pel · lícula molt menys rodona que Avatar-la gran referència per als pròxims anys en el gènere-. En alguns moments, si més no a la sala en la qual la vam veure, la imatge semblava desenfocada, i els efectes de profunditat fallaven, sobretot en les imatges dels Déus, Hades, fatal seu cap, o Zeus, amb una armadura brillant , una mica Kitsch, que no sé si era una picada d'ullet, en tot cas desafortunat, cap al cinema dels 80.

Val, que les 3D és una nova manera de fer cinema, que requerirà que s'hagin de redefinir enfocaments, maneres de rodar, utilització dels plànols, i altres aspectes de caràcter tècnic, per això "forçar" a una pel · lícula, que ja de per si seria espectacular per a aquest format pot resultar contraproduent. En aquest cas, crec que ha estat així.

Respecte a la història ja he dit que, tot i que en línies generals, comparteix l'argument de la primera: Perseu, fill de Zeus i una mortal per intentar evitar que Argos quedi destruïda pel "Kraken", criatura de l'inframundo, i últim dels titans, ha de visitar a les Bruixes Estigias i, posteriorment aconseguir el cap de Medusa, única manera de derrotar el Kraken, doncs converteix en pedra tot el que veu es.

En aquesta versió els mortals declaren la guerra als Déus, situació que aprofita Hades, gelós de l'amor que els humans professen a Zeus, perquè aquest, convençut per les seves males arts, vulgui donar-los un escarment.

Alhora, Perseu apareix com un personatge molt més torturat que en la versió dels 80, en què la seva única preocupació era salvar Andròmeda, a la qual s'havia promès, utilitzant els avantatges dels déus-de les que en aquesta versió renega. En aquesta versió, adaptació, o "remake", com es prefereixi, els tirs van per altra banda, i l'únic que vol és venjança, ja que els Déus han provocat la mort de la seva família adoptiva, i renega de la seva naturalesa semidivina. Zeus, com el seu pare, vol ajudar, però Perseu el rebutjarà durant tota la pel · lícula. És un enfocament diferent, a mi personalment no em convenç el personatge, sospito que pot ser per un doblatge excessivament "dur", tant que frega l'hilarant.

L'únic motiu que veig per a aquest canvi és degut a que si la pel · lícula té èxit en taquilla-una cosa que no crec hagi de ser difícil, de fet sembla que en menys d'una setmana en cartell ha recaptat ja el mateix que va costar-estan previstes dues seqüeles, fins a conformar una trilogia. En aquest cas té sentit aquest comportament del personatge, ja que així tindrà una evolució fins acabar acceptant d'una altra manera la seva naturalesa i ¿Fer les paus amb papi?

Però bé, aquesta especulació i la discussió sobre les adaptacions les deixarem per un altre dia, per no allargar fins a l'infinit el post.

Respecte a l'estètica de la pel · lícula no m'ha acabat de semblar molt original. Comentàvem que és sospitosament similar a la trilogia de "El Senyor dels Anells". Sí, Peter Jackson va marcar un camí que en aquest cas crec que es copia descaradament: Argos és molt semblant a Mines Tirith; L'Olimp sembla més èlfic-estil Rivendel-que grec clàssic, els escorpins són molt similars a "Ela Laraña"; posteriorment se'ls dóna el mateix tractament que als olifants ... No obstant això el Kraken té un cap com la d'un Alien, així que és una barreja de pop gegant i Aliens hormonat.

Els efectes especials són d'última generació, i per tant fastuosos, que és el mínim que es pot esperar d'una superproducció d'aquestes característiques.

Hi ha un munt de criatures estranyes: gàrgoles, escorpins gegants, una medusa bastant més bella que el monstre original (abans per ser terrorífica es necessitava més maquillatge, mentre que ara poden posar una cara bonica i centrar-se en el "embolcall" per a l'aparença terrorífica , a més del Kraken, a qui no per poca originalitat li negarem certa espectacularitat.

En el repartiment els dos actors més coneguts són secundaris: Hades és Ralph Fiennes, bé en el seu sinistre personatge, encara que la postproducció a 3D se l'ha carregat una mica. Zeus és Liam Neeson, també adequat al dilema entre castigar els homes i protegir al seu propi fill.

El paper principal, Perseu, és per Sam Worthington, actor que ha viscut la curiosa situació de ser relativament desconegut, tot i encapçalar cartell en dues èxits de taquilla com Terminator Salvation i Avatar-dues pel · lícules en les que el repartiment és totalment secundari-i que té l'avantatge que és molt complicat ser pitjor que el protagonista original, Harry Hamlin. Després d'aquesta pel · lícula, suposo que començarà a ser més conegut, més encara si es fan tres. Respecte a la seva interpretació em reservo l'opinió, doncs no sé si és el dolent, o simplement ha tingut un doblatge desafortunat.

El repartiment femení és menys conegut. Andròmeda és Alexa Davalos, encara que aquí és un personatge bastant secundari, a favor de Io (Gemma Artenton), la Guia i consellera de Perseu, a la qual se li augura un paper destacat en les seqüeles.

Dir que crec que s'ha intentat fer algun gest de complicitat a l'original, així l'espècie d'amfiteatre en la qual els Déus juguen, al seu gust i capritx, amb figuretes de cera, que representen als humans en l'original, està més o menys present, i encara que poc aprofitat sí que veu quan comencen a morir persones per l'efecte del Kraken.

Bubo, el mussol mecànic, que ajuda a Perseu en la versió original surt en una seqüència, i segur que torna a les seqüeles, encara que caldria replantejar, ja que als 80 igual era el més, però ara tinc els meus dubtes.

L'hora i mitja justeta que dura li donen bastant ritme, que és una cosa més frenètic que la seva antecessora, on la primera hora és relativament lenta, i fan que, llevat l'inconvenient de les 3D-o 2,5 D, com diu encertadament Dani- sigui entretinguda, i com a espectacle visual sigui "resultona".

Puntuació: 7 (i espero una mica més de les seqüela)