Més enllà del temps: Lleugerament diferent a l'esperat

El títol del post ve perquè el que esperava era el típic drama romàntic d'amors més o menys impossibles-la prota és Rachel McAdams, el major èxit fins al moment és "El Diari de Noah" - i sí, té bastant, o tot de això, però almenys aquesta vegada té una òptica fantàstica, que almenys li aporta una mica de originalitat.

Cal dir que m'he estat plantejant fer aquest post per complet en "mode irònic ON", comentant que més que una història d'amor-més o menys bonica, segons gustos-és en realitat la història d'un aprofitat-fins i tot degenerat, exagerant -, que aprofitant la seva capacitat per viatjar en el temps comença a seduir una nena de molt tendra infància, per tenir-la totalment enamorada quan aquesta es faci gran-cal notar que he dit degenerat i no pederasta-, però no. O no he de tenir un dia excessivament irònic, o podria ser una falta de respecte cap als lectors d'aquest bloc, que-ara toca la autopromo-segueixen creixent dia a dia i no tenen perquè entendre, o compartir, el meu sentit de l'humor.

Així que anem a parlar de la pel · li des de l'òptica normal-formal:

Henry (Eric Bana) és una persona amb la facultat de poder viatjar en el temps. No obstant això, aquesta qualitat sobrenatural té un petit defecte: no pot controlar sempre aquests viatges, ia més, per acabar de complicar, sempre apareix nu, el que li causa bastants inconvenients, veient-se obligat a robar roba, diners, o qualsevol cosa que necessiti .

Mentrestant, en la seva vida "normal" és un bibliotecari, que un dia és abordat per Clare (McAdams), una bella jove a la qual no recorda haver vist mai, i que diu que el coneix de tota la vida. -Nota: aquesta paradoxa temporal passa perquè ell encara no ha viatjat al passat de la nena, és a dir, el seu primer viatge es produeix quan en la seva vida "normal" és més gran.

El romanç és instantani, al cap ia la fi ella està enamorada d'ell des que té deu anys, i comença la seva "inusual" relació, ja que ell pot desaparèixer durant setmanes en un d'aquests viatges.

httpv :/ / www.youtube.com/watch?v=0tieG__Dkos

No obstant això, la història no és tan dolç com podria semblar a primera vista: per molt enamorats que estiguin els problemes d'absències causen tensió entre ells, alhora que s'han d'enfrontar a dilemes com el de tenir uns fills, que poden acabar heretant el "do" del pare, o que ell pugui aprofitar aquests viatges per a manipular els seus sentiments.

Té també algun moment curiós, fins i tot graciós, com quan ell apareix en el temps actual sent algú del passat o futur, és a dir, més jove o vell que el seu "Jo" actual, provocant una mena de "adulteris" amb si mateix.

A partir d'aquí, si segueixo comptant, puc carregar el final de la pel.lícula i descobrir si és "pastelón", "trist", "dramàtic" o "bonic", pel que em limitaré a comentar aspectes més tècnics.

La química entre els actors funciona prou bé. Bana, tot i ser més conegut per papers de més acció: "Black Hawk Derrocat", "Hulk", "Troia" o "Munich", s'adapta bé a aquest gènere i Rachel McAdams, que sí que està més acostumada està bé .

El guió grinyola menys del que caldria esperar davant d'una història que frega l'surrealista. El menys creïble, per a mi, és el fàcilment que tothom assumeix la condició d'Henry.

Si de cas el tema dels viatges, si es vol entendre, és una mica complicat, però és el que té això dels viatges temporals. Si es vol entendre una mica més, fa uns dies vam penjar un vídeo on es s'explica . Crec que ha de ser com la cinquena, o sisena, dimensió la que explicaria, segons la física teòrica el fenomen. No obstant això, no cal complicar-se tant per poder gaudir la pel · lícula.

Finalment comentar que aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent, el títol de "Més enllà del temps" em sembla fins preferible a l'original "The time traveler s wife", és a dir, la "Dona del viatger del temps", que no crec que hagués funcionat massa.

En resum, sense ser una meravella de pel · lícula, es pot veure i si més no aporta alguna cosa diferent a la resta del gènere.

Puntuació: 6,5