El Joc del Penjat (Inma Turbau), una novel · la correcta i una fluixa pel · lícula

Mai 05

Sempre m'han interessat els gèneres que parlen de la vida dels adolescents, potser és per la meva pròpia adolescència, quan veia sèries com "Aquells Meravellosos Anys" i alguna més ...

Veure reflectits els teus problemes a la pantalla, poder reflexionar sobre la pròpia situació és una cosa que el cinema sempre m'ha donat. Per això, que en llegir sobre el llibre d'Inma Turbau, vaig decidir comprar-lo i llegir-lo.

La sinopsi us la copio i pego perquè us feu una idea:

Quan David es va suïcidar, Sandra i ell portaven ja anys sense veure. Però tots dos sabien que seguien lligats per un fosc secret, per alguna cosa que va passar una tarda d'estiu quan els dos formaven una parella d'adolescents re-rebels i enamorats. Una cosa tràgic i irremeiable que anava a marcar les seves vides per sempre.
Amb una prosa directa i envoltant, i uns protagonistes amb una força i un caràcter inoblidables, El joc del penjat ens apropa a una tormentosa iniciació sentimental en l'Espanya dels anys vuitanta. És la història d'un amor tan salvatge com només pot ser-ho el de l'adolescència, però és també una història de suspens, un drama psicològic i un retrat agredolç dels joves de tots els temps, que guarden secrets, que creixen d'amagat dels seus majors i que conserven la crueltat i la innocència dels nens.
Una novel · la sorprenent que atrapa el lector en els fils d'una trama absorbent i plena de clarobscurs. Amb un ritme irresistible i un to irònic, dur i alhora dolça i nostàlgic, El joc del penjat ens apropa a l'instant en què es decideixen les vides, a aquests jocs adolescents que molts anys després es cobren víctimes ...

Sembla interessant, no? Realment ho és, el film, molt menys. No és un bestseller però té els seus punts interessants. La psicologia turmentada de la protagonista convida a la reflexió i fins a cert punt, empatizas amb ella.

La pel · lícula, bastant avorrida. Dirigida per un conegut Manuel Gómez Pereira , director de films com Reines, Entre les Cames o ¿Per què en diuen amor quan volen dir sexe?, no té la profunditat del llibre i, encara que és bastant fidel a la novel · la, aquesta veu en off que ens relata la història en el llibre, no apareix com a tal en la pel · lícula, com a mínim no té aquesta intensitat dramàtica. És un passar de fets amb poca convinción i pes dramàtic. Millor us llegiu el llibre que és com per a nens petits i la pel · lícula ... si voleu li doneu una ullada a la que us deixem aquí.

Puntuació: 5