Iron man II: torna Tony Stark

Iron Man II és la demostració que, darrerament, quan es dóna amb una mina els grans estudis ho exploten.

Alguns diran que és jugar sobre segur, altres que és una falta d'imaginació preocupant, també es podria argumentar que ja s'han fet massa pel · lícules de superherois, o simplement que a cert públic ens agraden aquest tipus de pel · lícules: espectaculars, amb una factura més que correcta i que són pur entreteniment i preocupacions-que ja tenim prou en el dia a dia-0.

No sóc un gran fan dels còmics-i de la comparació de la pel · li respecte als còmics ja s'encarregarà Dani, que sí que sap-, però el seu resultat en pantalla em sol agradar, i reconec que l'avanç en els efectes especials digitals han ajudat bastant a fer creïbles universos que fa uns anys eren difícils de creure en pantalla, perquè encara que vegem amb nostàlgia ara els primers Superman o fins i tot Flash Gordon-amb aquesta estètica Kitsch i banda sonora mítica de Queen-ara és molt més fàcil desenvolupar visualment aquestes històries.

Encara que, abans de tornar a anar-me'n per les branques, centrem-nos en la pel · lícula:

El final de la primera pel · lícula ens deixava a un Tony Stark-paper que li ve com anell al dit a Robert Downey Jr, que està molt bé-revelant que sí, que ell era Iron Man, i aquest és una mica el punt de partida . Stark es converteix en algú encara més famós del que era i que inaugura, amb una mica de fatxenderia una gran exposició, homenatge al seu pare.

Al mateix temps veiem un científic soviètic que mor en un ambient totalment oposat a l'opulència de Stark, i al seu fill-un Michael Rourke que torna a tenir un aspecte atrotinat, que recorda bastant el seu paper a The Wrestler-que jura venjança per algun motiu del passat relacionat amb les indústries Stark, per al que es posarà a desenvolupar, amb una absència de mitjans que contrasta amb la de Stark, la seva pròpia arma: una mena de fuets energètics letals.

Mentrestant Stark té un secret que el turmenta-una constant en els personatges de Stan Lee que tenen la dualitat superheroi amb una personalitat "real" complexa-i que no vol revelar a ningú proper a ell, en especial al seu fidel Pepper-paper que repeteix una Gwyneth Paltrow que crec aquesta guapíssima-i s'haurà d'encarregar temporalment de les indústries Stark.

Alhora hi ha una batalla, afavorida pels polítics, gairebé sempre hi ha un polític dolent en aquestes històries, i el major rival de Tony com a fabricant d'armes-un personatge una mica caricaturesc-que volen disposar per ells mateixos dels secrets del vestit .

En tota aquesta trama apareix un personatge un tant misteriós Natalie, una Scarlett Johansson, en un doble paper que té cert component de femme fatal-la seva especialitat-i que com tantes actrius-Natalie Portman (Amidala) Jennifer Garner (Electra) Michelle Pfeiffer, Hale Berry (Catwoman) - no ha pogut negar-se a la temptació de embotir-se en un ajustadíssim vestit per mostrar les seves perillosíssimes corbes i fer també d'heroïna del còmic.

Completen el repartiment, que com es veu és d'autèntic pes, Don Cheadle, que repeteix com el Major Rhodie i Samuel L. Jackson, en el paper que menys entenc, doncs al no ser seguidor de l'univers dels còmics em costa ubicar, encara que em sembla el punt de partida de la Marvel-que després dels primers èxits de taquilla de personatges basats en el seu catàleg va crear la seva pròpia productora - per a una pròxima adaptació d'una altra de les seves franquícies reeixides "Els Venjadors", de la qual fa descarada publicitat.

La pel · lícula-és el mínim que se li pot exigir-compta amb alguna escena absolutament espectacular, com la irrupció d'Ivan Vanko-el personatge de Rourke-enmig d'un Gran Premi d'Automobilisme en el mític escenari de Mònaco i la seva confrontació amb Iron Man

Una altra escena molt destacable és en la que la casa de Stark queda massacrada, després d'un combat entre aquest i Rhodie, tots dos amb els vestits d'Iron Man, així com l'escena final.

Sense comptar massa més, Stark haurà de trobar una solució al seu problema, ja que la font d'energia que s'utilitza per mantenir amb vida-recordem el seu cor danyat-pot també acabar matant-ho. Aquesta lluita, juntament amb l'enfrontament al record del seu pare, són els moments "drama", si se li pot dir així.

Al final, sabem o intuïm el que passarà, i el nostre heroi haurà d'acabar tots els embolics creats pels militars avariciosos en connivència amb el seu més directe rival, així com arreglar tots els problemes que ha creat amb els seus amics.

Les interpretacions són tot el bones que poden ser en una pel · lícula "comercial": Downey Jr segueix demostrant que està en ratxa i sembla disposat a acabar amb la seva "llegenda", a part que he dit que crec encaixa perfectament; Rourke, sembla que va a fer ara de antigalán castigat i entre les noies Gwyneth surt totalment airosa de la inevitable comparació amb Scarlett.

El guió està bé i té el que cal esperar d'una adaptació al còmic. Com he dit la part que veig una mica forçada és la introducció dels Venjadors. A part d'això, la pel · lícula té ritme, recolzat per una contundent banda sonora, amb un parell de temes d'AC / DC i les dues hores que dura passen volant.

En resum, una peli per gaudir, que no defraudarà als amants del cinema d'acció i de la qual hauran de fugir tots aquells que busquin cintes més "reflexives" o "artístiques".

Valoració: 7