La Classe, igual de lenta que una classe de Filosofia

Sembla que darrerament l'amic Rick veu cinema comercial i jo em dedico a veure cinema més independent. El cas que ens ocupa, La Classe (Entre les murs) és d'aquests casos. Valorada com a millor pel · lícula al festival de Cannes (Palma d'Or), nominada a l'Oscar com a pel · lícula de parla no anglesa i nominada als Goya com a millor pel · lícula europea, La Classe ens mostra un curs normal d'un institut de barri conflictiu on el professor de llengua pretén estimular als seus alumnes de manera diferent, a través del diàleg. Evidentment, avui dia és impossible aconseguir això amb alumnes com els del film francès.

Primer perquè ens retrata una societat totalment heterogènia amb multitud d'ètnies i cultures, problemes i inquietuds i segon perquè el model educatiu actual és incompatible amb la societat d'avui dia on els drets dels alumnes prevalen per sobre de les seves obligacions.

Pretenent ser un film interessant i retrospectiu de la societat actual, es queda en el camí del tot i res. És una pel · lícula lenta, que a estones sembla agafar embranzida i deixa l'espectador amb les ganes del salt (la teoria de les dents de serra del cinema) però que finalment es queda a ralentí.

Als professors els mostra com autòmats que encara pensant en el millor per als alumnes, desisteixen de qualsevol innovació educativa, dedicant-se a treballar i complir el seu horari escolar. El film de Laurent Cantet demostra doncs, que la joventut d'avui no té ganes d'implicar en res, treballar per res i per descomptat, esforçar-se.

En definitiva, ens trobem davant una pel · lícula lenta, alguna cosa pesada, filmada a mediocamino del documental realista i que mostra la quotidianitat de la França d'avui, amb tots els seus problemes culturals i educatius, aquests últims extrapolables a la societat espanyola.

Puntuació: 4,5