La Corporació (Max Barry) Brillant sàtira sobre l'empresa d'avui dia

Aquest és un llibre dels que es compren per "impuls", ja que no sabia res de l'autor, però el tema prometia: el dia a dia d'una empresa, vist des d'un punt de vista irònic.

Així, tot el que succeeix en la imaginària corporació Zephyr, són situacions que encara que voregen el surrealisme, ens poden sonar més o menys familiars: reunions que ningú sap perquè serveixen; lluites de poder pel poder; decisions il · lògiques, i el més important uns empleats que prefereixen comportar com exèrcit de borregos sense preguntar que és el que fan, o ni tan sols si és normal.

Jo puc dir que he gaudit el llibre, m'agrada l'estil irònic de reducció a l'absurd pel qual es guia la novel · la. En alguns moments he rigut, i en altres m'he sentit identificat amb actituds inexplicables i surrealistes-que he viscut, i viu-en l'àmbit professional.

La novel · la està protagonitzada per Jones-el seu veritable nom només es revela en les últimes pàgines de la novel · la-un jove graduat que s'incorpora en una gran corporació, com Assistent en el departament de vendes de formació.

Aviat s'haurà d'enfrontar a tasques tan "importants" com esbrinar qui s'ha menjat el donuts del seu supervisor, tema recurrent en la novel · la, i que serveix per exemplificar el comportament capritxós i estúpid que pot donar-se en una empresa: no importa que sigui només un donuts, perquè és un símbol de respecte no mostrat, de poder perdut ... i de tropecentes ximpleries més que ens puguem imaginar que se li poden ocórrer a un professional, que anteposa una bestiesa d'aquest estil al seu treball.
També serà alliçonat pels seus nous companys al respecte de com s'ha de relacionar amb els diferents departaments, amb frases de l'estil "A aquests ni t'acostis, no porten ni corbata"

Jones és diferent a la resta dels seus companys, ja que té iniciativa i es pregunta pel perquè de les coses, la qual cosa provocarà primer una onada de condescendència "Ja s'acostumarà", que evolucionarà fins al més legítim temor per part dels seus companys, que tenen por a un canvi que els faci perdre "status", ja que ells estan acostumats a no destacar ia assumir tot el que arriba "de dalt".

Aquesta curiositat farà que Jones aconsegueixi descobrir, en un temps rècord, el propòsit final de l'empresa, que prefereixo no revelar, ja que es carrega la gràcia de la novel · la, el que li crea més d'un dubte moral, quan comença a formar part d'ell.

Algunes de les normes i decisions de l'empresa respecte als departaments són inexplicables, des d'un punt de vista lògic, i les solucions dels departaments-que semblen, com en moltes empreses, "Repúbliques Independents" - per adaptar-s'hi són d'allò més "original" i surrealista, encara que per ells són totalment habituals, i en els que s'aplica la màxima de "No perdre quotes de poder" o "Venc a qui sigui per tal de conservar la cadira".

També es fa un bon repàs a molts comportaments i situacions professionals: trepes, que estan disposats a passar per sobre de qualsevol per ascendir, directius fidels al principi de Peter "tothom puja fins a arribar a un lloc on manifestar la seva incompetència"; pusil · lànimes que, tot i comptar amb més talent que els que estan al seu voltant són atropellats pels; i fins i tot-encara que siguin excepcions-gent professional, amb valors ètics i que es pregunti el per què de les coses, i no estigui disposada a entrar al "joc".

En resum és un llibre que encara que sembla exagerat i portat a l'extrem, no ho és tant, doncs per poc que analitzem mínimament la majoria de les actuacions de molta gent que en l'àmbit laboral, segurament ens semblaran totalment il · lògiques.

No és excessivament llarg, té ritme i, almenys a mi, m'ha provocat més d'una riallada. Si treballes en una empresa on no entens la majoria de les decisions, i t'identifiques amb la ironia, sens dubte ho vas a gaudir.