Robin Hood: Ridley Scott i Russell Crowe ens porten una visió diferent del clàssic.

Robin Hood és un dels personatges amb més versions al llarg de la Història del cinema. De fet, cada època té una-o diverses-versions, on hi ha una mica de tot-fins a una comèdia de Mel Brooks "Robin Hood Men in Tights", o una de Disney de dibuixos animats amb animals com a protagonistes-; però amb arguments bastant comuns entre elles.

No obstant això en la nova versió de Ridley Scott se li dóna un nou enfocament, probablement perquè Scott té cert prestigi i copiar una versió convencional com de Kevin Costner-que és de la que generacionalment estic més a prop, per exemple-hauria estat massa fàcil.

A mi, personalment, aquest nou enfocament m'ha semblat bastant bo. A més, ens presenta una edat mitjana més "bruta" i menys "amable", cosa que és més coherent amb l'època que altres versions, per no parlar d'altres pel · lícules-com el bodrio de "El Primer Cavaller" en què vèiem un Camelot com el castell d'Eurodisney-, així que: un punt per començar per Ridley.

Però abans de seguir divagant centrem-nos una mica en la història, que si s'hagués de classificar d'alguna manera seria com una "preqüela" del que s'ha fet fins ara, ja que el que mostra és com Robin es convertirà en aquest encaputxat - " Hood "- proscrit per la Llei, però paradigma de la lluita contra les injustícies perpetrades pels poderosos.

Robin ja no serà el noble que hem vist en altres pel · lícules, sinó un arquer de les tropes de Ricardo "Cor de Lleó", que torna a casa després de les croades i que va arrasant tot el que troba al seu pas. El personatge d'aquest Rei ja no és tan amable com el d'altres versions, sinó un guerrer respectat i temut pels seus homes, que morirà en el fragor de la batalla i la mort del qual haurà de ser anunciada pel seu fidel servidor Robert de Loxley.

No obstant això aquest no arribarà al seu destí ja caurà en una emboscada, destinada, irònicament, el Rei i ordida per una mena de doble agent, Sir Godfrey, home de confiança de Joan, futur Rei, però que conspirés juntament amb el Rei de França contra Anglaterra.

Com crec que he donat prou spoiler, encara que només per als primers vint minuts, avançaré i accelerés prou amb la resta argument.

Robin (Crowe) es farà passar, per arribar segur a Anglaterra, per Loxley, encara que les circumstàncies li faran arribar a haver de ficar-se més en el seu paper.

Per complir la promesa feta a Loxley, Robin haurà d'anunciar la mort d'aquest la seva dona, Marian, i el seu pare. Això el portarà a haver de, en certa manera, continuar amb la "farsa"-recordant bastant aquesta part de la pel.lícula a "Sommersby" -, mentre que descobrirà alguna cosa dels seus propis orígens, a través del lema que ha trobat en l'espasa de Loxley "Rise and rise again, until lions became into Lambs".

En totes aquestes aventures l'acompanyaran els seus companys en l'exèrcit, i que prenen els noms dels personatges "tradicionals" de les diverses pel · lícules: "Little John" o Will Scarlet, a més d'altres com el "Frare Tuc", amb un caràcter més bel · licós i borratxo que el d'altres pel · lícules.

El repartiment està encapçalada per una parella de pes: Russell Crowe, que torna a formar un gran tàndem amb Ridley Scott, en el seu personatge més físic des Gladiator. De fet recorda fins al pentinat, res a veure-i totes les comparacions són odioses-amb el que lluïa Costner, més preocupat en cobrir la seva alopècia. Crowe fa un personatge convincent, violent quan cal i una mica complex, ja que ha oblidat part dels seus orígens, que seran recordats-com és habitual en R. Scott-a través de flashbacks. Lady Marian és Cate Blanchett, molt natural, amb un aire que recorda al seu paper com Galadriel. El seu personatge és molt més actiu i guerrer, arribant fins i tot a empunyar l'espasa, que qualsevol dels seus predecessores en el paper. La química amb Crowe funciona i la tensió-atracció s'aprecia des del moment en què es coneixen

Entre els secundaris pesos pesants com Max Von Sydow, que interpreta Sir Godfrey, pare de Loxley; William Hurt, que interpretarà a un noble, que es debat entre l'amor al seu país i la desconfiança que li produeix el nou Rei; Kevin Durand (Little John a la peli), que els fans de Lost recordaran pel seu paper de mercenari temible al servei de Widmore, o Mark Strong (al qual vam veure realment en Sherlock Holmes) i que crea un dolent dolentíssim.

Quant a la fotografia és una mica fosca, predominant els tons freds, i l'ambientació, com he comentat, busca una mica el lletgisme. La banda sonora acompanya a una pel · lícula, que no pot escapar del component d'acció, amb dues batalles bastant notables, una al principi i una altra al final de la pel · lícula marca de la casa, que no tenen d'envejar res a les de "Gladiator" o "El Regne del cel", també del mateix autor.

Com en totes les pel · lícules d'arquers hi ha diverses preses amb les fletxes com a protagonistes, que sense ser sorprenents-crec que ja està gairebé tot inventat sobre això-sempre resulten efectives.

Potser al final es volen tocar massa temes: batalles, traïcions polítiques, lleialtat, traïció, unitat enfront de la tirania, la no submissió servent-senyor ... i encara que la peli és llarga-uns 130 min reals, que no es fan llargs-pot resultar una mica enrevessat.

A mi, personalment, m'ha convençut, i crec que és una bona elecció

Valoració: 7,5