Legió, dolentíssim cinema apocalíptic

Per on podria començar? A veure ... ah si! Tros de bodrio que és aquesta pel · lícula. És tan dolenta que no mereix ni un post, però com vaig fer l'esforç de veure-la i no adormir-me, vaig a relatar la meva experiència religiosa-mai millor dit-. Començaré per afusellar l'argument del film perquè no tinc ganes ni de pensar-hi:

Déu ha perdut la fe en l'ésser humà, així que ha decidit enviar a la seva legió d'àngels a la Terra per exterminar la raça humana per segona vegada en la Història. L'única esperança recau sobre un grup de rebels amagats al mig del desert, que rebran l'ajuda del mateix arcàngel Miguel (Paul Bettany) ... Òpera prima en la direcció d'un veterà dels efectes especials.

Presa, presa, presa. Veig paraules a les quals no aconsegueixo donar-los coherència (legió d'àngels, rebels amagats, opera prima ...) però anem a pams.

És la típica pel · lícula de la qual no pots ni esperar diàlegs divertits, no tenim al típic tocapelotas de torn, no, només hi ha un grup de gent atrapada, repeteixo, atrapada, no amagada mentre un grup de ¿zombies? posseïts per ¿àngels de Déu? intenten matar una dona per així de pas raspallar al fill nonat d'aquesta. Només l'aparició de l'arcàngel Miquel, sens dubte, Sant Miquel, on va triomfa, podrà aturar aquest caos infós pel mateix Déu. Anem que ni tots els àngels de cel (i mira que el cel és gran) poden amb sis tipus i un arcàngel ...

¿Els efectes? venint d'un veterà, doncs ... deixen bastant que desitjar, només l'àvia gatejant pel sostre (crec que és el moment més hilarant del film) val la pena per fer-te deixar anar un somriure.

Puntuació: 2