Origen: Així s'utilitzen els somnis per construir una història

Aquest post està escrit sense haver llegit el de Dani. Normalment solem "demanar-nos" algunes pel · lícules, però en aquest cas sortim els dos tan al · lucinats del cinema que vam acordar escriure cada un la nostra versió. Ja he vist que ha publicat alguna cosa, però prefereixo no llegir-lo fins a acabar, pel que és probable que coincidim, o repetim alguna cosa.

Vaig anar al cinema sense haver volgut llegir massa sobre aquesta pel · lícula. Volia anar el més "verge" de prejudicis possible, doncs encara que tot el que sentia / llegia era positiu no volia tenir les expectatives massa altes, ja que després passa el que passa i sals decebut. No obstant això, crec que per molt que hagués llegit, mai podria haver sortit decebut d'aquesta pel · lícula. De fet, vaig sortir en estat de xoc emocionat, ia punt de plorar, i això que no sóc, per res, de llàgrima fàcil.

Com-per variar-estic marxant massa per les branques, anem a parlar de la pel · li, però abans un dels tràilers:

Edito: en l'argument hi ha certa quantitat de spoilers, que poden desvetllar alguna de les "sorpreses" de la pel.lícula.

Per començar direm que el director és Christopher Nolan, principalment conegut per les dues últimes entregues de Batman, i per alguna altra peli de culte com "Memento", que prometo veure en breu.

Normalment solem evitar l'ús de spoilers, encara que en aquest cas crec que per molt que comptéssim, la pel · lícula no deixaria de sorprendre vista al cinema ¡imprescindible veure-la en sala, amb una pantalla enorme si pot ser! Això de una imatge val més que mil paraules totalment cert en aquest cas.

Origen, en el seu original "Inception"-un títol que traduït ser més fidel a l'original del que pensava-està centrada en el món dels somnis. En algunes ocasions hem comentat que un somni és un recurs trampós i facilón per desfer narrativament algun embolic. El que van utilitzar els guionistes de Dallas o Los Serrano i, en certa mesura, els de Lost, o sigui que ningú es lliura.

No obstant això, en aquest cas no té res a veure. El plantejament és totalment diferent, original, i amb un resultat en pantalla totalment espectacular. Sí, és una història d'acció, però amb els efectes especials al servei de la història, i no a l'inrevés, com sol ser habitual.

L'argument es basa en que hi ha persones capaces de manipular els somnis i hi ha un mercat, pel que sembla lucratiu, per explotar aquest fenomen, que pel que sembla té un origen militar. Les persones s'introdueixen en la ment del subjecte, creant una realitat alternativa per obtenir informació, que es pugui explotar després amb finalitats comercials. Els bons són capaços de fer-ho en dos nivells, és a dir crear un somni dins d'un somni, per enganyar la víctima, que pot haver après a defensar-se d'aquests atacs.

Cobb, Lenoardo DiCaprio, que torna a estar, i ja van ni se sap les pel · lícules! immens, és un dels millors professionals en aquest camp. És un mercenari que arrossega un passat dolorós i traumàtic i es veu obligat al més difícil encara: crear un somni en tres nivells, per introduir una idea en la ment d'algú. Aquest fenomen, anomenat "origen", és el més complicat de realitzar i requereix de gran precisió i coordinació, ja que implica estar en tres realitats alternatives alhora. Per complicar-ho tot Cobb es veurà perseguit en els seus somnis per la seva dona morta (Marion Cotillard), que forma part del seu subconscient i és un obstacle en cada somni de Cobb.

Per això haurà rodeares d'un gran equip, que inclou un "Arquitecte", la persona que crea els escenaris onírics. Aquest personatge, Ariadne, està interpretat per Ellen Page (Hard Candy, Juno), que torna brodar el seu paper, i que mostra gran complicitat amb DiCaprio, com en aquesta escena:

Completen l'equip un parell d'experts en somnis, per ajudar a controlar el pas entre nivells i fins i tot un químic per preparar els sedants que necessitaran. A l'expedició s'uneix l'empresari Saito (Ken Watanabe) que els contracta, i que té la clau per al futur de Cobb.

La resta del repartiment inclou en breus aparicions secundàries a actors del prestigi de Michael Caine, i Tom Berenger

La pel · lícula s'estructura en dues parts: en la primera s'explica el submón dels somnis i es reuneix a l'equip, no sense un parell de persecucions espectaculars, per anar entrant en ambient.

La segona part es desenvolupa tota dins dels diferents nivells de somnis, i és encara millor, doncs el món, aparentment real, que es desenvolupa en els somnis, amb tres ambients totalment diferenciats, i els seus problemes en cada un d'ells, és de el millor que he vist, en mooolt temps.

La clau narrativa és que en cada nivell el temps s'alenteix, així un somni de 10 hores en el primer nivell, pot suposar mesos en el segon, i anys en el tercer. No m'estendré més en això, que sembla bastant complicat, però que en pantalla es resol de manera brillantíssima.

Així que per no "spoilizar" més la història, només donarem un altre parell de pinzellades. La pel · li, tot i ser acció, no tinc molt clar si s'assembla més als Batman, oa "Shutter Island", per posar només un exemple de pel · li en què hagi estat "Leo" últimament. Molts trobaran semblances amb Matrix: món virtual, i algun dels efectes especials. No obstant això, aquesta va molt més enllà que Matrix, sense haver de recórrer a tanta pseudofilosofía per justificar-ho, per no parlar que comparar DiCaprio amb Keanu Reeves ...

La pel · lícula, a més de tota l'acció, incorpora elements dramàtics, com la història de Cobb, amb els seus remordiments. Fins a la història d'amor, que en tantes ocasions entorpeix una pel · lícula, està ben inserida. És una cosa subtil, i parla dels amors impossibles, d'aquells que només viuen en els nostres somnis, i que deixen aquesta sensació de buit en despertar, en què el món dels somnis és millor.

D'altra banda la banda sonora, de Hans Zimmer, hi és, sempre que es la necessita, al servei de l'acció, però sense estar per sobre d'ella.

Fins al final és de llibre, amb el suficient punt d'ambigüitat, perquè sigui l'espectador qui decideixi.

En resum, la millor pel · lícula que he vist en força temps. No agradarà a tothom, que la pot trobar excessivament complexa o embolicada, però no falta de res. Les gairebé dues hores i mitja que dura, semblen més pel trepidant de la història, i tot el que succeeix, però es fan curtes.

Un últim apunt: amb històries com aquestes, això de les 3D són bestieses totalment inncesarias, així que: Hollywood més imaginació, si us plau ...

Valoració 9,5