Killers: una parella de "Armes prendre"

Per preparar Killers agafem una parella que quedi bé en pantalla: Katherine Heigl i Ashton Kutchner; posem unes gotes de comèdia romàntica; afegim uns comptes seqüències d'acció, amb persecucions de cotxes i bastants tirs, una mica de misteri, però no massa, una parell de secundaris "velles glòries", com Tom Selleck i Catherine O'Hara, removámoslo bé i tenim una pel · li entretinguda, i amb poques pretensions.

La història és, més o menys, la següent: noia que està de vacances amb els seus pares-el seu nuvi l'ha abandonat-coneix a noi atractiu, que resulta ser assassí a sou del govern (això passa en els primers minuts, de manera que no estic avançant massa). Ell ho deixa per ella i per tenir una mica de tranquil · litat, convertint-se en la típica parella jove de pel · li americana amb casa en els suburbis.

Tot és tranquil, fins que tres anys després l'antic cap de Spencer (Ashton), contacta amb ell, doncs vol que reprengui la seva antiga professió i compleixi un encàrrec per a ell.

Ashton tracta d'amagar de la seva dona, aprofitant que estarà fora, però de sobte tot es comença a complicar-no diré perquè perquè si no li trec la gràcia a la pel · lícula-i es veuen embolicats en una sèrie de persecucions, que crec que són el puntet més còmic de la pel · lícula, per la qual inversemblants que resulten en el context del tranquil barri on viuen.

Jen (Heigl) es veurà implicada en el cotarro, molt al seu pesar, i fregant el histerisme en la majoria de les situacions, que freguen el surrealisme. Aquí la Heigl demostra les seves evidents dots per la comèdia, encara que està a la vora del histrionisme. Ashton Kutchner també està força bé, donant aquesta sensació de controlar una situació que li està desbordant per tots els costats, entre tots els "dolents", que apareixen del no-res, i la seva dona, que cada vegada s'està posant més nerviosa.

Els que vulguin trobar alguna cosa semblant, podran recordar la pel · li que va unir Brad i Angelina (Sr i Sra Smith), encara que sense arribar als nivells d'acció d'aquella, que al meu entendre era millor.

De tota manera, la química entre ells, que és el més important en aquest tipus de pel · lícules, funciona prou bé, donant-li una mica de credibilitat a una situació que no ho és gens. De fet, si la pel · lícula cal qualificar-la com alguna cosa és com comèdia, la resta és per donar-li una mica d'acció, i s'agraeix, doncs no queda malament.

El paper dels secundaris li dóna un puntet de gràcia. Tom Selleck, a qui recordarem de Magnum, és el pare de Jen, que no acaba de portar molt bé al seu "gendre", per portar-se a la seva nena. Catherine O'Hara (la mare de Només a Casa), és la mare, que es passa la pel · lícula enganxada a una ampolla.

La durada, una hora i mitja pràcticament clavada, resulta d'allò més convenient, ja que donar-li més minuts hauria fet la pel · lícula més pesada, i s'agraeix, perquè així la pel.lícula no arriba a cansar.

Així que és una pel.lícula que no està malament per una tarda de diumenge, que és el que ja he fet, o per veure quan no es busqui cap complicació.

Valoració: 6