Californication (T4): A la corda fluixa

9 abril

Fa tot just un parell de setmanes que Californication-de la qual ja havíem parlat aquí fa poc- s'ha acomiadat de la graella en una quarta temporada que podríem qualificar d'irregular, d'aquí el títol del post, que és aplicable tant a la sèrie, com a la situació viscuda per Hank.

Ha estat una temporada estranya, ja que la tempesta desfermada al final de la T3, té la seva continuació en la 4. I és que si les coses acabessin bé entre Hank i Karen, probablement ens quedaríem sense la sèrie, així que sempre s'han de complicar una mica més.

Sense comptar massa veurem a Hank acusat d'alguna cosa del que-i per una vegada-sembla no del tot culpable, encara que en mans d'una societat dominada pel que és políticament correcte, li causarà bastants problemes.

Hank entrarà, com sol ser habitual, en una espiral autodestructiva que el posarà al límit abans que, almenys per un temps, se centri i torni a escriure.

La trama central, a part dels seus problemes legals, està en el projecte d'adaptació de la seva novel · la "robada", per la qual es comptarà amb una estrella emergent de Hollywood, Sasha Bingham (Addison Timlin, algú dubta de com acabarà amb Hank); i una altra estrella consagrada per interpretar-lo a ell. La consagrada està interpretada per un Rob Lowe passadíssim (més encara si ho comparem amb el seu últim paper en Brothers and Sisters), que ha d'haver gaudit amb la seva breu, però intens, paper.

httpv :/ / www.youtube.com/watch?v=BkWGa5yOMPU

D'altra banda també ha tingut un paper temporada, que tant de bo segueixi, Carla Gugino (segur que us sona com l'agent Amanda Daniels d'aquesta meravella que és Entourage, i als que estigueu en la trentena com la prota del videoclip "Always" de Bon Jovi-offtopic: un dia d'aquests a veure si fem un post sobre aquest vídeo i els d'Aerosmith, que ens van descobrir a Alicia Silverstone i Liv Tyler-) Amanda és l'advocada de Hank, en una combinació explosiva, de la qual tampoc és difícil imaginar la seva evolució.

Malgrat tot, Hank, en el fons només vol la seva família, tot i que aquesta vegada la seva estimada Karen sembla que no ho perdonarà, encara que en la línia habitual entre aquests dos les coses no seran tan blanques o negres, sobretot per ella, que sembla que mai ho tindrà clar, i ja cansa.

Marcy i Charlie també han anat fent de les seves en una relació estil Hank-Karen, encara que molt més explícita i visceral.

httpv :/ / www.youtube.com/watch?v=XV561RVcGEg&NR=1

Finalment destacar que la "gòtica" de la família ha crescut i s'ha convertit en una adolescent, la qual cosa, crec que li treu gràcia, ja que aquest excés de maduresa que tenia s'és menys patent.

Així que la temporada ha anat evolucionant d'una manera alternant episodis sense més pena que glòria amb moments gloriosos, la frase "I look like a fuckin FBI Agent", en un moment gloriós d'auto paròdia, en què Duchovny demostra que sap riuré de ell mateix.

De tota manera, cal destacar que el millor d'aquesta temporada ha estat el final. Sense voler spoilizar massa diré que si no fos perquè queda obert podria haver tancat de forma magistral la sèrie. És una mica a l'estil "Six Feet Under" (A dos metres sota terra), del qual ja vam parlar i considerem com un dels millors de sempre.

httpv :/ / www.youtube.com/watch?v=_vAfP-jf_as&feature=related

Diguem que en aquest final, al ritme dels Stones, en un títol molt apropiat "You ca't get always what you want" es van intercalant els desitjos i records dels protagonistes amb la realitat, confonent realitat i ficció (meravellós el plànol en el qual Hank es queda davant d'un paisatge fictici que es transformarà en real). Aquí deixo el vídeo, que és lleugerament "spoilerizante"