The Office (UK): La "germana gran"

Alguna vegada hem parlat de "The Office". És una de les comèdies que segueixo habitualment i que aquesta temporada, després de set, ha tancat un cicle en deixar el seu-fins ara-estrella, Steve Carell, però avui no toca parlar de la versió americana, sinó de l'anglesa, que és l'original.

Tenia curiositat per veure la versió anglesa per diversos motius: Martel, amic d'aquest fòrum, que té un criteri del que em refio, me la va recomanar fa un temps, el discurs de Ricky Gervais, creador i actor principal de la sèrie, en els Globus d'Or d'aquest any (veure vídeo) em va donar més arguments, a més, aquest any Gervais va fer un brevíssim cameo en l'americana i es rumorejava que podria ser el substitut de Carell, encara que al final es va quedar en un cameo en l'últim episodi compartit amb altres actors i personatges coneguts (Christopher Walken, o el mateix Warren Buffet entre d'altres), i finalment, la sèrie és de la BBC, que sol ser sinònim de qualitat. Aquests motius, que per separat ja serien suficients em van decidir.

Pels que no sàpiguen de que va "The Office", dir que és una comèdia que compta el dia a dia d'una oficina normal: la filial d'una empresa de distribució d'articles d'oficina en una petita ciutat, Slough, anglesa. Com es veu, no és un tema que a priori doni massa per a la comèdia.

El original de la sèrie rau en la manera de presentar-la: com si fos un documental que s'estigués gravant sobre el dia a dia de l'empresa, càmera en mà, en què els protagonistes no serien actors sinó gent normal. A aquest tipus de realització dels entesos en diuen "mockumentary", és a dir, fals documental.

No té uns crèdits res cridaners, com es pot veure aquí. L'única cosa una mica diferent és la cançó del final, que sempre es repeteix, i que és aquesta:

httpv :/ / www.youtube.com/watch?v=0SVHd-XNTgk&feature=related

Els actors, en principi, tampoc semblen actors professionals. Hi ha moltes vegades que busquen el protagonisme de la càmera per fer pallassades, mentre que altres no semblen adonar-se que estigui.

En aquest ambient és en el que pren protagonisme de la sèrie el director de l'oficina, David Brent, el propi Ricky Gervais, que fa un paper d'un cap diferent: és un pallasso, amb un afany total de protagonisme, desagradable moltes vegades, incapaç de mesurar els seus propis comentaris, i al qual, aparentment, li és igual la marxa de l'empresa o les vendes, és a dir, el que seria el seu treball.

Com les comparacions són, de vegades, inevitables, Steve Carell, que és bastant pallasso, resulta contingut en comparació amb Gervais.

Juntament amb Gervais només hi ha tres actors principals, i la resta del repartiment, almenys en la primera temporada, bastant secundari. Els personatges i actors són:

Tim (Martin Freeman, per als que hagueu vist Sherlock, recomanada aquí, és Watson) és un empleat que, després de diversos anys, es troba estancat i fart. Es planteja deixar l'empresa, encara que no es decideix a fer el pas. Està colat per la recepcionista, Dawn (Lucy Davis). Al mateix temps dedica la major part del seu temps a ridiculitzar al seu company Gareth (Mackenzie Crook).

Una altra vegada comparant amb l'americana Tim és Jim (poc original el canvi), Dawn seria Pam i Gareth Dwight.

Gareth és més jove que Tim, bastant més s'enfila i només vol impressionar i complaure a David, que moltes vegades ho ignorarà-gairebé prefereix Tim, encara que aquest passi d'ell-o ridiculitzarà també.

Com veieu un argument i situacions que la versió americana ha copiat. No obstant això hi ha diverses diferències interessants.

Aquesta versió és molt més reduïda. L'americana porta ja 152 episodis, i continua, mentre que la versió anglesa només va comptar amb dues temporades, o més aviat mini temporades, molt a l'estil BBC, que només compten amb sis episodis cadascuna (a prop de la mitja hora cadascun). A més, en alguna cosa que també és molt BBC es van rodar dues espacials per nadal, que es van emetre un any després de la segona temporada, i que recollien les vides dels protagonistes més o menys en aquest punt d'un any després, i encara sort, doncs el final de la segona temporada és una mica decebedor, per no "spoilizar" massa. Al meu entendre, era necessari tancar la història d'una altra manera.

La primera temporada es va emetre l'estiu del 2001, la segona en la tardor del 2002, i els especials durant el Nadal del 2003.

La sèrie va ser trencadora en el seu moment, ja que la gent no sabia ben bé si era comèdia o un documental, l'estil és bastant realista. L'ésser pocs episodis reforcen la sensació de documental, així com els especials, que queden com una continuació perfectament natural en què es va explicant el que ha passat durant aquest any. De fet, en aquesta sèrie el "mockumentary" queda bastant natural, en no abusar dels episodis, no com en la versió americana, que després de set temporades ja és una qüestió més d'estil.

La sèrie va ser premiada amb el premi a la millor comèdia a Anglaterra el 2002 i, sorprenentment, es va endur el Globus d'Or a la millor comèdia el 2004, batent a les sèries americanes (cosa que no havia, segons la wiki, succeït fins avui). A més, Gervais es va portar també el premi al millor actor de comèdia en aquesta edició. Aquí discrepo més, doncs el personatge, encara que una mica més desagradable té bastant del propi Gervais (això ho dic basat en les entrevistes i actuacions que l'he vist).

A FAVOR: Format diferent. Fàcil de veure sencera pels pocs episodis

EN CONTRA: Gervais pot resultar carregós.

Valoració: 7