Weeds (T1-T4): La mare es torna "camell"

És curiós com s'arriba, de vegades, a una sèrie. En el cas d'avui ja havia sentit parlar d'ella-no és una sèrie nova, ja que està actualment en la seva setena temporada-però no m'acabava de decidir.

El que em va decantar va ser veure el seu protagonista Mary Louise Parker en l 'Ala Oest ", encara que el seu personatge (" lobbysta "professional a Washington) no té res a veure amb el de" mare traficant "de Weeds. No sé, suposo que m'agrada la seva "expressivitat inexpressiva", que és una cosa que no sé ben bé com explicar molt bé, encara que intentaré: és bastant expressiva, gestualment, veu ..., encara que la seva cara no ho demostri ¿Botox?? ..., doncs no té ni mitja arruga, tot i haver passat, fa alguns anys, dels quaranta.

Més enllà de gustos, o atractius personals, la sèrie té el seu punt, doncs és de les més gamberres, o políticament incorrectes que he vist últimament. Ve de Showtime, la mateixa cadena que el nostre adorat Dexter, amb el qual comparteix la característica que el personatge se'ns fa simpàtic, tot i la seva dubtosa escala de valors, o també la cadena d'un altre dels nostres "dolentots"; Hank Moody de Californication.

L'únic que pot frenar, al principi, són els crèdits, massa sosos pel meu gust, encara que suposo que el que pretenen són mostrar la "alienació" que produeixen els suburbis, i que els porten a refugiar-se en la "Maria". A partir de la segona temporada es mantenen, encara que cada episodi canvia el grup que interpreta la cançó, ia partir de la quarta desapareixen, per aparèixer els fulls de Maria a objectes diversos.

En aquest cas el personatge de Mary Louise (Nancy Botwin) és la típica mare dels "suburbis" amb dos fills, un adolescent i l'altre a punt de començar la pubertat a la qual la sobtada mort del seu marit (encara que això és una cosa que mai es veu) la deixa en una situació econòmica apurada. Sense un treball, ella s'ha dedicat a la casa i els nens, la seva decisió per tirar endavant la seva família, sense perdre l'estil de vida al que estan acostumats, serà el de convertir-se en "Drug Dealer" o "Dealer"-si , ja sé, és una manera una mica pija de dir-ho però el de "camell", per no parlar de camella no m'agrada gens).

No obstant això Nancy es autoimpondrá unes regles com són les de només traficar amb marihuana ("weed" en slang, d'aquí el nom de la sèrie) i amb adults. La seva principal base de clients seran els residents de la macro urbanització en què viu, gairebé tots quaranta en plena crisi d'identitat, i que utilitzen-molt més del que es podria imaginar-la marihuana com a via d'escapament.

Entre aquests clients trobem a alguns dels "col · legues" del seu marit com Doug Wilson (Kevin Nealon), que és un dels millors secundaris de la sèrie o Dean Hodes (Andy Milder), dos autèntics "fumetes". Dean està casat amb Celia (Elizabeth Perkins, la prota de Big, a la qual els anys no han tractat tan bé com a la Parker), una autèntica "maruja" frustrada amb la seva vida i el seu matrimoni.

Els fills de Nancy són Silas (Hunter Parrish), el major, un guaperes amb el cap una mica buida i Shane (Alexander Gould), molt més brillant que el seu germà i que és un autèntic "terrorista". A ells se li unirà el germà petit del seu marit, Andy (Justin Kirk) que és un autèntic penques, amb molta voluntat per ajudar a Nancy, però pocs resultats.

La sèrie és una comèdia poc convencional: episodis amb durada superior al estàndard (recordem que quan parlo d'estàndard em refereixo a 20 minuts, no les barbaritats de la tele nacional), format cinematogràfic i gags políticament incorrectes contra gairebé tot: obesitat infantil, infidelitats, negres, immigrants il · legals, masturbació ...

A Nancy no li resultarà gens fàcil el seu nou món, on no compta, per a res, amb el respecte del seu "majorista", Heyla, negra-perdó afroamericana-, personatge que, afortunadament,-em resultava una mica carregós-desapareix després de la tercera temporada.

Per molts intents que fa per progressar en la seva professió, quan sembla que, per fi, va a progressar, sempre se li acaba complicant la situació i tornant a la casella de sortida, tan arruïnada com al principi de la sèrie.

Jo, de moment, he vist les quatre primeres temporades. Les tres primeres transcorren en Agrestic, una urbanització dels suburbis de Los Angeles, mentre que la quarta transcorre prop de la frontera amb Mèxic, el que obre les "possibilitats" de Nancy. Tot i ser sempre una comèdia diferent, mesura que passen les temporades, i Nancy s'involucra més en el negoci, es torna més negra, i algun personatge, secundari això sí, acaba sent víctima de venjances.

La Parker, juntament amb gairebé tot el repartiment, estan molt bé. De vegades, les menys, seriosos i quan és necessari amb un puntet de histrionisme. Encara que ella és la protagonista absoluta la resta li dóna suport, amb alguns moments de lluïment, sobretot de Doug, Andy o Celia.

No obstant això, de moment, m'està agradant, per gamberra i diferent que resulta. Sobre el de jutjar moralment els personatges de ficció, crec que no és el lloc adequat. Al cap ia la fi, aquí ens agraden els "dolents", sinó Com anàvem a seguir a Dexter o als "Sons of Anarchy"?

Si cal posar-li un però, encara que és inevitable, és que els nens, sobretot si es veu la sèrie seguida, creixen massa d'una temporada a una altra, sense que hi hagi, de vegades, una explicació en la trama.

A FAVOR: Comèdia àcida, políticament incorrecta, valent

EN CONTRA: Algun personatge carregós, salts d'edat en els menors.

Valoració: 8